El Mallorca s'estrella

3 - 0: L'Osasuna, sense fer un gran partit, goleja el decebedor conjunt de Gregorio Manzano

La defensa navarresa aconseguí evitar les poques accions de perill del Mallorca, com aquesta del veneçolà Arango. | FÉLIX ORDÓÑEZ.

TW
0

PEP VERGER. Palma.
El Mallorca s'instal·la en la mediocritat. El conjunt de Gregorio Manzano completà un pèssim partit, encadenà errades, imprecisions, entregues al rival i es mostrà com un equip fluix en defensa, sense idees, ni imaginació, ni verticalitat al centre del camp, i completament nul en atac. Ahir, el Mallorca facilità el triomf a l'Osasuna amb un partit infame. El conjunt navarrès no ho va fer molt millor al primer temps i s'arribà així al descans amb el resultat inicial. A la represa, fou suficient que el conjunt de Ciganda aprofitàs les badades dels homes de Manzano per aconseguir una victòria còmoda.

He sentit en un grapat d'oportunitats que al futbol hi ha mentides, grans mentides i estadístiques. El Mallorca mai no ha guanyat al Reyno de Navarro a Primera Divisió, però les estadístiques també existeixen per ser rompudes. Ahir, l'estadística es perllongà i el terreny de joc dels navarresos és encara fruita prohibida pel Mallorca.

L'Osasuna és un equip habitualment voluntariós, disciplinat, sempre mal de superar al seu terreny, tàcticament molt treballat, de joc directe... Els navarresos són aferradissos, acostumen a pressionar, a ofegar el rival... Ahir, emperò, just mostraren les seves virtuts a estones i durant la segona meitat. Fou suficient per guanyar i golejar un decebedor Mallorca.

Manzano continua una setmana més sense repetir onze. Ahir, les baixes d'Ibagaza, lesionat, i Jonás Gutiérrez, sancionat, feien pensar en una nova alineació del tècnic andalús. Manzano va sorprendre tothom, ja que ahir oferí la titularitat a Héctor, però no va ser per situar Varela -que començà i acabà a la banqueta- a la banda dreta del centre del camp. Fou Kome el substitut de Jonás Gutiérrez i Jankovic es mantingué així a l'esquerra. I al centre, Basinas i Pereyra ocuparen el doble pivot. I en atac, Víctor continuà disposant de la confiança de Manzano, però Diego Tristán es veié relegat a la suplència. El veneçolà Juan Arango retornava així a l'equip, després de dues setmanes a la banqueta, formant parella atacant amb l'algaidí.

Ben al contrari del que és habitual aquesta temporada, el Mallorca no dominà inicialment, sinó que fou l'Osasuna que aconseguí el control de l'esfèric. Un bon xut de Soldado que aturà Prats fou l'aproximació més perillosa dels navarresos abans que el duel, ben aviat, es caracteritzàs per la mediocritat, el tedi i l'avorriment. Una falta botada per Arango en complir-se la primera mitja hora fou l'oportunitat més clara del Reial Mallorca. El conjunt de Manzano completava un partit espantós, amb constants imprecisions, entregues al rival i amb una espectacular falta d'idees en el centre del camp. En atac, Víctor i Arango arribaren al descans quasi inèdits. En els darrers minuts, encara abans d'arribar al vestidor, Soldado i Arango xutaren amb cert perill sobre la porteria rival.

La segona meitat començà sense canvis, tant en els respectius onzes com en el joc. El Mallorca continuà sense ritme, sense pressió, sense opcions. Milosevic, amb un xut col·locat, inaugurà el marcador en complir-se el minut 59 i el Mallorca va desaparèixer.

El poder de reacció dels homes de Gregorio Manzano fou nul, inexistent. Ben al contrari, acusaren el cop i es diluïren, encara més, dins la mediocritat. Diego Tristán entrà per Kome, Arango se situà a l'esquerra del centre del camp i Jankovic passà a la dreta, però res no varià. Javier Flaño sentencià el partit en el minut 67, Maxi López suplí Víctor, però no canvià res. En el minut 78, un inexistent penal de Ballesteros a Romeo fou aprofitat per Puñal per arrodonir el marcador i humiliar una mica més el Mallorca.

Els darrers minuts just serviren perquè Maxi López fos expulsat per doble amonestació.