El Mallorca compleix un mes imbatut

Al Reial Mallorca costa molt fer-li un gol aquesta temporada i Toni Prats ja acumula la simbòlica i rodona ratxa d'un mes sense haver hagut de treure cap pilota del fons de la xarxa en partits de Lliga.

El darrer jugador que li guanyà la partida fou el davanter Diego Forlán en el duel que el passat 1 d'octubre enfrontà a l'Ono Estadi el Mallorca amb el Vila-real i que acabà amb el marcador d'1-2 a favor del conjunt de Castelló. L'ariet uruguaià fou l'autor del 0-2 en el minut 24 d'aquell matx i, des de llavors, Prats acumula 336 minuts sense encaixar cap gol. I és que el Mallorca ha conservat la seva porteria a zero en els tres darrers partits de Lliga -no en la Copa del Rei, en la qual empatà a un gol a San Mamés amb l'Athletic de Bilbao, amb el binissalemer Miquel Àngel Moyà davall els pals. Aquesta circumstància ha permès al conjunt que entrena Gregorio Manzano sumar set dels darrers nou punts possibles i progressar fins a la desena posició de la taula classificatòria. Així, avantatja de quatre punts el Saragossa, que tanca el grup de quatre privilegiats que tendria dret a disputar la Lliga de Campions, i en té vuit més que el Betis, el primer de la nòmina de tres equips que ocupen la zona de descens a Segona Divisió.

D'aquesta manera, el Mallorca s'ha imposat per la mínima en les seves dues darreres visites al camp del Llevant (0-1) i al del Betis (0-1) i ha empatat a l'Ono estadi amb la Reial Societat.

Aquesta ratxa d'imbatibilitat no té altre secret que la solidesa defensiva exhibida pel Mallorca en aquest inici de temporada, en el qual només ha encaixat cinc gols en vuit partits.

A diferència de campanyes anteriors, en les quals costava tant tocar les tecles adequades perquè la rereguarda treballàs i funcionàs amb una certa harmonia, Gregorio Manzano s'ha torbat ben poc enguany a encaixar les peces que li permeten tenir un bloc defensiu amb poques fissures. Varela, Nunes, Ballesteros i Navarro integren una defensa que es recita de memòria i que funciona. Tots quatre es complementen quasi a la perfecció, però s'hi ha d'afegir que la resta de companys també col·labora molt en les seves tasques al llarg dels 90 minuts.

Gregorio Manzano és un dels tècnics que consideren que els bons equips es construeixen des de la defensa, i té tota la raó. La solidesa a la rereguarda ha permès obtenir fins ara un balanç positiu de resultats -no així de joc, encara. Aquesta bona ratxa ha armat l'equip de confiança, qualitat que necessita tot jugador per oferir el millor de si mateix damunt el terreny de joc i que ha mancat durant els darrers anys.