Suècia sentencia Aragonés

La selecció espanyola va sumar un nou i sonat fracàs davant Suècia, que la va derrotar per 2-0 en una nit dolorosa que ha de marcar un punt d'inflexió a l'equip espanyol en forma de final de cicle. Espanya ha perdut la il·lusió i està envaïda de tristesa i la desastrosa nit d'Estocolm ha de servir per pegar un cop de mà per tornar a posar el rumb a Suïssa i Àustria, una cosa que ara està complicat.

No va saber Espanya estar mai amb desimboltura sobre la gespa de l'estadi Rasunda ni tampoc va saber reaccionar a un gol matiner. El partit va dibuixar al poc de començar el pitjor dels escenaris per a Espanya. L'equip de Luis Aragonés pretenia deixar la iniciativa als suecs, però el gol d'Elmander (m.9) va canviar el panorama tàctic. El davanter suec va agafar una precisa passada en profunditat del seu company Svensson i amb velocitat i de tret creuat va batre Casillas a la seva sortida.

El gol, en una errada de concentració incomprensible de la defensa espanyola, va acomodar Suècia sobre la gespa com més li agrada, enrere per sorprendre al contracop, i va descobrir de nou les enormes mancances dels d'Aragonès. Espanya va ser un equip dèbil, sense direcció i sense capacitat de reacció. Va fallar en totes les línies. En defensa, on tant laterals com centrals van estar insegurs; al centre del camp, on no hi va haver ningú que assumis la responsabilitat del comandament; i en atac, amb Torres i Villa quasi desapareguts.

Un panorama negre que no va saber dissipar Luis Aragonés, amb una actitud massa apàtica a la banqueta. Mentrestant, Suècia va rondar el segon tant amb un xut de d'Elmander que es va estavellar al travesser de Casillas. La incapacitat i impotència d'Espanya per arribar amb perill a la porteria de Shaaban va ser alarmant en el primer període, en el que només una vegada va aconseguir disparar entre els tres pals per mediació de Villa. Allback va sentenciar amb el segon gol de Suècia en culminar un preciós contracop després d'una bona ocasió per a Espanya a la sortida d'un córner (m. 81). Va ser la punta.

La selecció de Luis està posada de ple en una palpable depressió que no sembla tenir solució si no és amb un cop de mà rotund que redreci el rumb d'una nau a la deriva. És Espanya un equip trist i apàtic en tots els sentits. Dins i fora del terreny de joc. Un grup de jugadors potser poc compromesos i conscients de la transcendència que té vestir la samarreta espanyola, dirigits per un entrenador amb les idees esgotades i que ja no sap transmetre il·lusió.

Arribà tocat a aquest partit. Tot es va posar en contra. Els gols de Raúl davant del Dinamo de Kíev i l'Atlètic després de no anar convocat i les declaracions de Joaquín van afegir sal a la ferida oberta. La derrota davant de Suècia, un equip vulgar que va afrontar el partit amb molts problemes interns i amb grans absències com la d'Ibrahimovic, pot ser ja un obstacle insalvable per a Luis i significar el final d'un cicle.