Entre la desolació i na MAM passant pel Mallorca

Desolació. En Joan Alcover i el seu poema Desolació em varen venir al cap en veure la segona part del partit del RCD Mallorca a La Romareda. A Saragossa els mallorquins no gosaren plantar cara als aragonesos, que aviat controlaren el partit. La veritat és que un servidor ja venia desolat dels esdeveniments de tota la setmana. M'explicaré. Desolat per veure que l'atenció municipal anava de Calvià, amb en Carles Magre de cap de cartell, a Santa Margalida (Marbella bis), amb en Toni de l'Om de cap de turc (en Sampol supòs que diria «Del Olmo? Això és es colmo!». Desolat després de veure el president Matas, al Congrés dels Diputats, demanant perdó per presentar el nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears en un moment en què els seus caps de partit no volen ni sentir a parlar de reformes d'estatuts. En Matas proclamava des de la tribuna parlamentària que no ens havia quedat més remei que modificar el nostre Estatut perquè els catalans ho havien fet. Venga ja! Si fem un nou Estatut és perquè ho hem de menester i no perquè els catalans o qui sigui facin una cosa o una altra. Ara resultarà que és el PP que va darrere els catalans! A veure si algun dia anam davant, ens avançam, tenim iniciativa pròpia! Continuaré amb la meva particular desolació. Desolat en veure els pesoeros illencs (candidats inclosos) a Madrid amb na Maria Teresa Fernández de la Vega amb un cartellot darrere que deia Cambiamos con España. Ja ho val! Anam bé si canvien amb Ejpanya. No es podrien preocupar una mica més de Balears i no tenir el cap en si canvien o no canvien Espanya? Mira que per aquí hi ha feina, eh!, però ell saps que s'està de bé per Madrit... I per acabar la meva desolació, va ser ahir mateix quan passant per la Rambla vaig veure un mercat medieval. No sé per què però a tothom li ha pegat per fer mercats medievals, i jo em deman què tenen a veure aquests mercats medievals amb el nostres mercats medievals? L'escenografia, les indumentàries, tot, ens recorden els mercats medievals de les pel·lícules de Robin Hood (precioses, d'altra banda), és a dir mercats anglosaxons. Fins i tot, ahir els xeremiers anaven vestits de Robin Hood! La setmana passada parlaven del patètic desembarcament del Rei En Jaume a les costes d'en Carles Magre; aquesta setmana el mercat rambler no queda curt. I és que Palma i Calvià de vegades (poques per sort) es toquen... Bé, en definitiva, que el joc del RCD Mallorca ens ha de preocupar. A partir d'avui Manzano tendrà més feina que Rafael Parera, que ara ha de combinar la defensa de polítics, presumptament corruptes, amb el fet d'esser el representant del Bisbat a la comissió que segueix les obres de Barceló a la Seu. Molta feina per a Parera i més encara per a Manzano. El Mallorca rebé una expulsió injusta (Varela, min. 36), però no tot el nefast joc mallorquí és atribuïble a l'expulsió. Manzano començà la segona part amb una línia de defensa de cinc jugadors o això és el que els comentaristes d'en Terrasa vàrem veure. Si en Manzano va voler fer una altra cosa no ho sé, però sobre el camp hi havia cinc homes a la defensa. Un expulsat en acabar la primera part i durant el descans no canvià cap jugador. El gol dels manyos no podia estar més a prop i arribà en dues ocasions (Ewerton i Sergio García). En aquests moments el RCD Mallorca semblava més un grup de nins el primer dia d'escola, amb tot el brou que es munta defora el col·legi, que un equip de futbol. De fet el conjunt desconjuntat mallorquí es mostrava més inacabat que les escoles en aquest començament de curs. El cas de les escoles és clar, a la Conselleria estaven més pendents del trilinguïsme, i altres dois, que de fer un seguiment de les obres. La conseqüència? Aules prefabricades, obres pels centres escolars, caos, perill... El cas del Mallorca no és tan clar, vàrem trobar un entrenador, amb tots els meus respectes, embullat. I de l'embull surt no convocar en Tuni, canviar en Maxi, dir que han fet un joc ofensiu... Només una victòria del Mallorca podia fer ombra a l'estrella de la setmana, Maria Antònia Munar i la Diada, però no va ser així. Ja ho veuen, comença el patiment per als mallorquinistes i només acabam de començar...