El mallorquinisme plora la mort de Saso

Saso arribà al club balear la temporada 1960-61 amb la difícil missió de substituir com a entrenador Juan Carlos Lorenzo, artífex del primer ascens del Reial Mallorca a Primera Divisió, quan el conjunt balear només duia 14 jornades a l'elit del futbol espanyol. Aquella temporada el Mallorca salvà la categoria, es començà a fer un racó en el cor de molts mallorquinistes i deixà la seva empremta en els futbolistes que llavors jugaren a les seves ordres.

Àngel Gomez 'Bolao' defensa central d'aquell Mallorca recorda que «va ser un dels millors entrenadors que he tengut, però era millor persona. Vaig jugar 3 anys a les seves ordres, quan començava, i amb ell vaig aprendre moltes coses. Era un gran professional i se preocupava per tots els jugadors de la plantilla».

Luis Ladaria assegura que «era un gran estratega a la banqueta i un entrenador que posava molts mètodes en marxa. En el Mallorca va ser un autèncic apagafocs i mai no fallà quan el club el necessità. Era un gran tècnic, però millor persona, amic dels seus amics i tot un pare esportiu per a molts».

També es va desfer en elogis cap a la seva persona Julià Mir, qui afirma que era «una persona competent, educada i entranyable. A més d'entrenador era un bon psicòleg, tractava molt bé els jugadors i es duia molt bé amb tothom. Sabia donar consells i tenia una cultura extraordinària per al món del futbol».

Antonio Oviedo el recorda com un entrenador «dialogant i que sabia comprendre els futbolistes. Veia molt bé el futbol. Però com a persona era magnífica i mai no li vaig veure un mal gest».

Finalment, l'escultor Jaume Mir afirma que «va ser un esportista de cap a peus. S'entregava en cos i ànima en tot allò que feia i si triomfà com a futblista també ho féu com a entrenador en una època en què el futbol era més romàntic i menys materialista. Va fer camí dins el Mallorca».