TW
0

Quinze mil aficionats ompliren el Palau dels Esports de Madrid i gaudiren des de molt abans de l'inici del matx amb un ambient espectacular que presagiava que el major èxit del bàsquet espanyol estava a punt de produir-se.

Es palpava alguna cosa especial en l'ambient des d'hores abans de la final entre els dos únics equips imbatuts en el Mundial de Japó. Els carrers de Madrid es tenyiren de vermell i desembocaren a la plaça de Felip II, on es citaren milers de persones hores abans del duel.

Tan acostumats a les aglomeracions de mases congregades al voltant del futbol, resulta sorprenent comprovar l'altíssima capacitat de convocatòria d'aquesta gran final, ja que el Palau dels Esports presentà un aspecte majestuós, ple d'aficionats amb camisetes de la selecció i desitjosos d'animar fins el darrer instant.

Així fou. Al compàs de l'himne espanyol i de cancions com «Rocky» en la presentació dels homes de 'Pepu' Hernández i de «Paquito el chocolatero» després d'una gran cistella, els presents vibraren amb cadascuna de les accions dels jugadors, especialment amb els triples de Jorge Garbajosa.

Així com passaren els minuts, el públic s'animà a fer l'onada mentre es corejava amb eufòria el ja clàssic crit de guerra d'«a por ellos». Cada cistella d'Espanya significava tenir una mica més a prop l'or, i l'afició, conscient d'això, començà a corejar «campions, campions» al final del tercer quart, amb deu minuts encara per disputar-se. Al final del partit esclatà l'alegria.

Però no només a Madrid es va seguir amb interès la final. Des de la població barcelonina de Sant Boi de Llobregat, cuna dels germans Gasol, centenars d'aficionats seguiren el triomf d'Espanya. Els espectadors seguiren la final a través d'una pantalla gegant, celebrant des del primer minut l'avantatge de la selecció espanyola en el marcador. Al final del matx els 400 aficionats celebraren amb cava la victòria d'Espanya i el guardó de jugador més valuós del Mundial que rebé Pau Gasol.

També hi hagué molta expectació al llogaret extremeny de Villanueva de la Serena, localitat natal del base José Manuel Calderón.

I és que la ja històrica medalla d'or fou seguida i celebrada a moltes ciutats i localitats de la geografia espanyola. Molts acabaren la festa banyats en les fonts públiques o passejant banderes amb el cotxe.