Espanya vol l'or en la primera final d'un Mundial que disputa; el vol per a tots i cadascun dels integrants de la selecció; el vol també per al bàsquet espanyol, però el vol, sobretot, per a Pau Gasol, descartat per disputar el metall daurat a Grècia per una inoportuna lesió òssia en el peu esquerre en la semifinal contra Argentina. Gasol està descartat per a una final (12.30 hores) que, com tot l'equip espanyol, ha somiat durant molt de temps. El cinquè metatarsià del peu esquerre de l'ala-pivot no aguantà un revers en atac. Una fractura parcial d'aquest os el deixa fora de combat per a la final. La seva absència caigué com una bomba en el si de la selecció. El vestidor d'Espanya era un mar de llàgrimes després de tombar en la semifinal Argentina (75-74) per la lesió de l'«ànima mater» d'aquest equip que va més enllà de l'aspecte esportiu. Gasol és un més.
Res a veure amb l'estupidesa d'algunes estrelletes. Veure'l sortir ajudat pel seu germà Marc i per Garbajosa del Saitama Green Arena empapat en suor i llàgrimes tot just aconseguir l'èxit més gran del bàsquet espanyol juntament amb la plata de Los Angeles 84, que ara pot superar, trencà el cor d'Espanya.
Aquest equip, emperò, està fet d'una pasta especial, de la mateixa pasta que Gasol. Tot just entrar en el vestidor, amb el jugador dels Grizzlies assegut en una cadira de rodes, José Vicente Hernández, el seleccionador espanyol, féu una crida a la unió per superar el cop, a la força del grup per regalar l'or a Gasol. Ell ha suat tant com qualsevol altre per arribar a aquesta històrica final amb un grup d'amics, d'esforçats jugadors que saben sacrificar-se en benefici del bé comú, començant per la seva pròpia persona. Que aquest home no pugui jugar la final és una d'aquelles grans injustícies que a vegades es donen en l'esport. Espanya es nega a acceptar-la. Espanya vol penjar-li l'or del coll a la seva estrella. Vol tornar-li tot allò que aquest li ha donat. Vol veure'l feliç i fer-li més amable la recuperació del peu que s'ha jugat pels seus colors.
Per això es farà tot el possible per imposar-se a un equip amb majúscules com el grec: amb un entrenador amb majúscules com Panagliotis Yiannakis; una defensa de llibre, igual que l'espanyola; i una línia exterior deliciosa amb Vassilis Spanulis, Dimitris Diamantidis, Nikos Hatzivretas i, atenció, el magistral Theodoros Papalukas. A Espanya, ho diu 'Pepu' Hernández, li resten onze jugadors. El cop és molt dur en l'aspecte esportiu i brutal en el personal, però la selecció, en què hi ha un altre Gasol preparat per a l'acció, Marc, vol l'or.
Grècia és un equip meravellós. Actual campió d'Europa, sempre juga al ritme que li interessa. El marca des de les magistrals mans d'Spanulis, Diamantidis i Papalukas, en especial aquest, que acostuma a incorporar-se des de la banqueta per canviar de velocitat. Excepcional en la lectura del joc propi i del rival, amb un instint natural per a aquest esport, el jugador del CSKA Moscou és la perllongació de Yiannakis a la pista.
Els grecs sumen força física i excel·lència tàctica al seu equip. Són un bloc fet a la mesura del bàsquet que practicava el seu tècnic quan era jugador del Panionios, de la selecció grega i després del Marusi, on acabà la seva carrera. Enrerr quedaren títols nacionals i europeus de clubs i, en el moment culminant, l'or en l'Europeu d'Atenes 89. Com a entrenador el va obtenir l'any passat a Belgrad. És l'únic que ho ha aconseguit a la pista i en el banc.
Així és l'obstacle que separa Espanya de l'or. Sis jugadors de la selecció espanyola són campions del món júnior a Lisboa 99 -Felipe Reyes, el mateix Pau Gasol, Carlos Cabezas, Berni Rodríguez, Juan Carlos Navarro i José Manuel Calderón-. Ells i la resta de l'equip volen regalar-li l'or al seu amic Pau. Aquest títol no rd pot escapar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.