Europa es mira el llombrígol

L'atletisme europeu se centra en els campionats continentals

TW
0

L'atletisme europeu, relegat a posicions secundàries en mundials i jocs olímpics i tocat d'«africanitis aguda» els darrers anys, ha fet dels campionats continentals la peça central de la seva existència. Si es mira el rànquing, de les 47 disciplines que conté el programa oficial, Europa només domina l'escalafó mundial de l'any en cinc masculines i en dotze de femenines. Els líders europeus queden relegats a proves tècniques com el salt d'alçada, els llançaments i els 50 quilòmetres marxa.

La selecció espanyola ha pogut sentir a Goteborg el canvi de tendència. Els Europeus de Munic 2002 encara no es miraven amb ansietat, com a forma d'alliberació davant la «dictadura africana». Espanya va aconseguir allà 15 medalles i sis títols. Quatre anys més tard, les gran potències europees han posat tot el seu arsenal en el camp de batalla i, encara que ha relitzat una actuació notable, la xifra s'ha reduït a onze metalls i tres victòries.

Les medalles europees comencen a ser apreciades amb tant de fervor com en els millors temps dels campionats, perquè en moltes especialitats poden ser per una llarga nòmina d'atletes les úniques de prestigi que poden aconseguir.