Còlera i tristesa

Amb aquestes paraules va resumir l'organització del Tour el sentiment de tot el món del ciclisme

TW
0

La direcció del Tour de França va resumir ahir amb precisió el sentiment de tots els àmbits del ciclisme després de conèixer el positiu per testosterona del nordamericà Floyd Landis: «còlera i tristor» és per als organitzadors de la ronda francesa allò que se sent després de veure caure el guanyador de l'edició 2006. «Si la contraanàlisi confirma el primer resultat -assenyalen els responsables del Tour en un comunicat- seran la còlera i la tristor que dominaren els sentiments de tots els qui s'entusiasmaren amb aquest Tour de França 2006. En tots els casos i més que mai, els organitzadors mantindran l'actitud de firmesa que evidenciaren en l'inici de la prova, a Estrasburg».

Per la seva banda, El mànager de l'Illes Balears, José Miguel Etxavarri, es mostrà caut i dolgut pel nou cop infligit al ciclisme després del positiu del nord-americà Floyd Landis, i no volgué celebrar un triomf eventual del seu deixeble Óscar Pereiro, segon als Camps Elisis de París. «Em fa mal perquè el nostre esport en surt malparat. Veníem molt satisfets del Tour i ara ens fan reflexionar. El ciclisme és un espectacle, perquè n'hi ha hagut, i també heroisme, encara que hi ha hagut una persona que sembla que ha ens enganyat. Hi ha moltes maneres de ser un heroi, perquè ho és el primer, però també el que arriba a set minuts del guanyador».

Etxavarri confessà que ja estaven «ben satisfets» del segon lloc de Pereiro. «I ara el que no t'han donat els pedals t'ho poden donar els despatxos. Com en el cas de l'Inter a Itàlia no podem celebrar l'Scudetto ni assaborir la passejada triomfal pels Camps Elisis. Però acollim la notícia amb molt de respecte i sense gaire alegries», remarcà.

Tot i el nou cop rebut pel 'seu' esport, l'exdirector de Pedro Delgado, Miguel Indurain, Abraham Olano i avui mentor d'Alejandro Valverde confia que aquell se'n refaci, com ja succeí després del cas Festina, la mort de Pantani i la deChaba Jiménez, el positiu d'Heras o l'operació Port. «El ciclisme s'aixecarà, és clar que sí. Sempre s'ha aixecat. La gent ha de pensar que els temps han canviat i no és una acusació contra ningú, però és que els ciclistes tenen una vida curta i, de vegades, volen optimitzar aquest tros breu de les seves vides». El representant del grup esportiu balear definí la situació com a «atípica», com en la Vuelta a Espanya, sense guanyador declarat fins i tot després del positiu de Roberto Heras i mentre s'espera que coronin el rus Denis Mentxov. «No té sentit que encara no se'n conegui vencedor. En el Tour no passarà, això».

En el Tour, el cor li va bategar amb intensitat com en les edicions en les quals celebrà a l'Ambaixada espanyola de París les victòries de Pedro Delgado i Indurain, encara que en subratllà les diferències amb l'època actual. "El cor m'ha bategat, m'il·lusionava veure l'emoció que hem suscitat. Això m'ha emocionat. Aquesta il·lusió, veure aquestes cares, ha estat el premi millor. Periquito passà el relleu a Miguel. En això Alejandro i Óscar, que són com dos al·lotets quan s'ajunten, no són iguals. Comparteixen el mateix temps», va precisar.

Ahir dematí, quan el positiu de Landis era només un rumor sense nom ni cognom, Pereiro va confessar a Etxavarri que confiava que no fos el seu excompany al Phonak, el mennonita rebel que fugia de casa a les nits anar amb bicicleta. «Esper que no sigui ell», va desitjar Óscar. «Són molt amics. S'han tractat amb molta esportivitat i molt de respecte. Més des de Pereiro cap a Landis que viceversa. Per què ha comès aquesta errada? Són temes que desconec», va manifestar Etxavarri, que de capvespre va rebre una altra telefonada: «Quina pena!», va sentir des de l'altra banda de l'auricular. La veu era de Pereiro, que podria convertir-se en el cinquè espanyol que guanya el Tour de França després de Bahamontes, Ocaña, Delgado i Indurain.