Tot el Tour, en 57 quilòmetres

Mentre Tosatto celebrava amb els tècnics del seu equip la setena victòria de la seva carrera des del seu debut al 1997, entraven els components de l'escapada del dia, amb l'espanyol Isasi (Euskaltel) i Flecha (Rabobank) a 1.03. El grup gran es deixava veure amb un retard de més de vuit minuts, sense pressa però, això sí, amb molta calor.

La crono, doncs, començarà amb el gallec de l'Illes Balears vestint el mallot groc per cinquè dia. Pereiro surt amb dotze segons d'avantatge respecte el CSC Carlos Sastre i 30 en relació a Floyd Landis, indiscutible favorit per adjudicar-se el Tour de França 2006.

A una etapa sense història, a 40 graus de temperatura, els ànims no estaven per a grans alegries. El grup gran va consentir la partida de quinze corredors en el km.50, entre d'ells els espanyols Egoi Martínez, Iñaki Isasi, i Juan Atonio Flecha, els nord-americans Zabriskie i Leipheimer, Sinkewitz, Calzati, Scholz, Aerts, Tosatto, Hinault Moreni, Vaugrenard, Quinziato i Pineau.

Amb el mallot groc a resoldre en dissabte, el de la muntanya ja en poder de Rasmusen i el verd gairebé propietat de McEwen, tocava descansar i passar un dia sense ensurts. I les tres dificultats muntanyenques que els corredors varen trobar en el seu camí no varen ser cap obstacle per trencar la disciplina a l'escapada.

Això sí, la major part dels components de l'escapada varen anar caient, fins quedar tres homes que sí es varen entendre i es proposaren discutir la victòria entre ells. Els italians, més ràpids, varen respondre a la guerra tàctica plantejada per Scholz i finalment va ser Tossato, un dels preparadors de l'esprint més especialitzats en la famosa Fassa Bortolo de Petacchi i ara de Boonen en el Quick Step, qui va aplicar la lògica, a Macon, on encara viu el record de la contra rellotge de 1991 que va guanyar Indurain, en el seu primer any triomfal. Un record més bonic que adorna aquesta insulsa etapa de transició.