El «balear» Oscar Pereiro es vesteix de groc

Pereiro, de 28 anys, un excorredor del Phonak que l'any passat conquerí Pau, fou segon rera Voigt després de suportar sota una intensa calor una escapada de 210 quilòmetres, consentida per un grup que decidí agafar-se la jornada de descans. El gallec, el supercombatiu del grup el 2005, deixà en no res els 28.50 que tenia de desavantatge respecte el líder Floyd Landis, que arribà a 29.59, sense cap por del lideratge d'un excompany.

El ciclista de Porriño, emocionat després d'esperar l'arribada del grup, no pogué tenir la felicitat completa perquè Voigt el superà a l'esprint firmant així el seu segon triomf en el Tour, després de l'aconseguit el 2001 a Serran. Tercer fou l'italià Manuel Quinziato a 40 segons, com el francès Chavanel, quart. El cinquè component de l'escapada es presentà esfonsat a 6.24.

Pereiro es convertí en el primer espanyol que es col·loca líder des de 2002, quan Igor González de Galdeano es posà el jersei groc durant 7 dies. El gallec té ara un avantatge d'1.29 sobre Landis, 1.37 respecte el francès Dessel i 2.30 sobre el rus Menchov. La jornada fou dura per 5 corredors i de tràmit i repòs per la resta. En el quilòmetre 17 s'acomiadaren fins a l'arribada el cinquet format per Pereiro, Voigt, Sylvain Chavanel, Manuel Quinziato i Andrei Grivko.

A l'instant que sortiren disparats, el grup va fer l'oportú anàlisi per comprovar si hi havia algún perill. Pereiro, el millor classificat, estava a quasi mitja hora a la general. Per tant, festa i pacte de no agressió. La jornada es converti en un passeig cicloturista a 38 graus sobre l'asfalt. Un alivi pel Phonak el fet de pensar que podria cedir el groc a Pereiro, amb molts amics a l'equip suís i oblidar-se de la responsabilitat que duu el càrrec, i un premi pel gallec, desè l'any passat.

A 50 quilòmetres de l'arribada el projecte agafava color amb un retard del grup al voltant dels 27 minuts. Els equips dels esprinters tampoc es movien. La cota de Villeneuve de Berg (4a), a 25 de meta, fou l'escenari de les primeres batalles, que acabaren amb la resistència de Grivko. Quedaven quatre ciclistes per la festa a Montelimar. Chavanel ho intentà a 15 quilòmetres de l'arribada, però tots el seguiren. Voigt, un gran rodador, fou el següent a atacar a només cinc quilòmetres. Se'n va dur Pereiro i clavà Chavanel i Quinziato, que llançaren la tovallola, impotents. El desenllaç quedà en un mà a mà entre el ciclista alemany i el gallec, que lluitava segon a segon davant la possibilitat de vestir-se de groc. A la recta d'arribada es produïren les mirades habituals, fins i tot algun comentari. I el primer a sortir fou l'alemany, que s'adjudicà l'etapa. Pereiro entrà segon i començà la tensa espera fins que arribàs el grup. Finalment, es coronà de groc i avui sortirà com a líder.