Freire dóna una lliçó tàctica i de fortalesa

Freire es mostrà immens en un esprint llarg, de quasi 2 quilòmetres, en el qual arribaren llançats tots els grans especialistes. El triple campió del món començà a remuntar des de la novena posició quan faltaven 400 metres, s'aferrà a la roda de Boonen, cercà forat, fou tan hàbil que el trobà i ficà la roda de guanyador per davant de McEwen i el mateix Boonen, amb un temps de 3h.35.25, a una mitjana de 47,210 km/hora.

L'ucraïnès Sergey Honchar (T-Mobile), l'heroi de Rennes, entrarà avui en els Pirineus amb el jersei groc disposat a lluitar en dues jornades de muntanya. El nord-americà Landis (Phonak) ho farà a la segona posició, a un minut, com a principal candidat i l'australià Michael Rogers (T-Mobile), tercer a 1.08.

L'etapa de les Landes tenia el guió marcat a foc per una arribada a l'esprint, tot i que la tradició digués el contrari, ja que de les tres vegades que havia arribat el Tour a Dax, sempre guanyà un corredor escapat.

Amb la planícia per davant i molta calor, els corredors entraren dins La Manxa francesa, zona on la cota més alta no supera els 100 metres. Qualsevol aventura podria costar molts litres de suor. Però sempre hi ha voluntaris per cercar la glòria. El primer, en el quilòmetre 8, fou el gegantí debutant alemany Christian Knees, del Milram, amb els seus 1,94 metres. A Knees se li afegiren dos veterans francesos, Stephan Augé (Cofidis) i Walter Beneteau (Bouygues). Gens d'inquietud en un grup que tenia clar que abans de la muntanya els esprintadors no regalarien cap etapa. El retard del grup marcava 7.30 minuts en el quilòmetre 39, moment en què els homes del Credit Agricole d'Hushovd, Quick Step, de l'inèdit Tom Boonen i el Davitamon decidiren posar un poc d'ordre.

La fuga s'estabilitzà al voltant dels 5 minuts, però a l'esprint del km 128, a Saint Girons, a només 40 de l'arribada, la renda estava en 3.50, i un minut menys a 25 de Dax. Knees, de 25 anys, el més jove dels tres fugats, tractà d'obrir camí en solitari, sense permís dels dos veterans francesos, que s'enfadaren amb la gosadia de l'alemany.

No s'acovardí el pivot del Tous i accelerà a 15 quilòmetres de meta. Fou un altre assaig estèril.

L'interminable tren de corredors, carregat d'interessos per arribar a l'esprint, se'n va sortir a 3,5 quilòmetres de l'arribada. El Liquigas conduí el grup fins a rebentar, el Davitamos tractava amb Steegmans de conduir McEwen a la millor posició, i els Quick Step col·locaren tres homes al capdavant.

Semblava que arribaria el dia de Boonen, encara inèdit, però en el desenfrenament de l'esprint, a 80 per hora, sorgí del laberint la camiseta taronja d'Óscar Freire, que remuntà pam a pam fins a aconseguir la primera posició. Ja no el pogueren guanyar. Ni McEwen, que ja és dir.

El cantàbric rompé la tradició a Dax, a les portes dels Pirineus.