La sombra del Mundial perdut fa dotze anys a Estats Units davant Brasil per la mateixa fórmula rondà ahir per l'estadi de Berlín, però els italians feren un ple de cinc llançaments mitjançant Pirlo, Materazzi, De Rossi, Del Piero i Grosso, mentre que per França fallà David Trezeguet.
Itàlia tornà a treure la major de les compensacions de la seva capacitat de patiment davant una selecció francesa que va fer mèrits pel triomf, però al final va veure enterbolida la seva actuació per l'expulsió del capità Zinedine Zidane en una agressió a Materazzi que tacà el seu adéu com a professional.
Més emoció no se li pogué demanar a l'inici del partit. Abans del minut de joc Henry xocà en el centre del camp amb Fabio Cannavaro i el davanter de l'Arsenal quedà conmocionat uns minuts. Tot quedà en un esglai i tornà al camp.
Entre ensurts a una i altra porteria arribà el penal clar de Materazzi, que desplaçà a Malouda dins l'àrea.
Zizou es va fer tot d'una amb la pilota, l'acaronà, la col·locà i sorprengué a tots al llançar la pena màxima amb «paradinha», al suau estil Panenka.
Fou l'instant més llarg del partit. La pilota s'elevà, pegà al travesser i botà clarament dins la porteria.
Aquest gol, tan matiner i en una final, descompon a qualsevol, menys a Itàlia. Amb la voluntat acostumada, Gattuso, Perrotta i Pirlo es varen fer forts al centre del camp i començaren a donar joc per les bandes a Grosso i Camoranesi.
En una d'aquestes internades arribà el córner decisiu. Pirlo el col·locà amb precisió en el centre de l'àrea i Materazzi, disposat a corregir el greu error del penal comès, aixecà els 193 centímetres per superar a Viella i afusellar amb un espectacular cop de cap a Barthez.
Començava una altra vegada la final, però ja amb Itàlia centrada i conscient que el punt feble francès era la banda esquerra, ocupada per Abidal i Malouda.
El segon gol transalpí pogué arribar en una jugada calcada. Córner de Pirlo i rematada, en aquesta ocasió de Luca Toni, però el travesser repelí la pilota.
Foren els pitjor moments de França. Zidane estava ben subjecte i no podia repartir joc.
El reparador descans li va anar bé a França, especialment a Henry, que es plantà fins a tres vegades davant Buffon en elèctriques jugades personals. La conseqüència fou la marxa inmediata de Perrott a les dutxes.
El decorat havia canviat. Els ahir poc inspirants Camoranesi i Totti donaren entrada a Iaquinta i Del Piero. França era millor però no marcà i s'arribà a la pròrroga.
Ribery tingué el gol en el minut 100, però la seva rematada sortí fora i segons després fou substituit per Trezeguet.
Zidane enterbolà el seu gran Mundial quan ja a la segona part de la pròrroga fou expulsat per donar un fort cop de cap a Materazzi, amb qui feia minuts que discutia. Fou un trist adéu pel millor jugador de la dècada. La superioritat numèrica només serví a Itàlia per controlar el partit, però sense marcar. I a la loteria dels penals, guanyà Itàlia. Ja és tetracampiona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.