El 9 de juliol del 2006 passarà als annals de la història de l'esport com un dia gran. Mentre Berlín es prepara per acollir avui vespre la gran final del Mundial d'Alemanya entre Itàlia i França, una altra capital europea, Londres, serà testimoni d'un altre duel de titans, el que enfrontarà a partir de les 15.00 hores a la pista central de l'All England Club Rafel Nadal i Roger Federer en la final de Wimbledon.
El partit entre el suís Roger Federer, número 1 mundial, i Rafel Nadal, segon jugador del món, a Wimbledon no només serà el cinquè enfrontament d'ambdós tennistes en la present temporada, tots ells en finals, sinó també la sisena vegada en la història en la qual dos jugadors es veuen les cares el mateix any als trofeus de Roland Garros i Wimbledon.
Més de mig segle després, el mallorquí i el suís repeteixen una gesta que només s'havia registrat fins ara en cinc ocasions. La primera vegada que dos jugadors es veien les cares a la final del millor torneig sobre terra batuda i setmanes després en el més prestigiós sobre herba va ser el 1925. Rene Lacoste i Jean Borotra s'enfrontaven a la final de Roland Garros, amb victòria per al primer per 7-5, 6-1, 6-4. Setmanes després, Lacoste també s'enduia el triomf a la Catedral del tennis en vèncer Borotra per 6-3, 6-3, 4-6, 8-6.
Tres anys més tard, el 1928, Lacoste tornava a assolir les dues finals de Grand slam. En aquesta ocasió, a l'altre costat de la xarxa el rival de Lacoste fou Henri Cochet, qui es va endur la copa dels mosqueters per 5-7, 6-3, 6-1, 6-3. Lacoste s'agafà la revenja sobre la gespa de l'All England Club, on tornà a revalidar el títol guanyant a la final per 6-1, 4-6, 6-4, 6-2.
Fred Perry i Gottfried von Cramm tornaren a protagonitzar la gesta d'arribar a les finals de París i Londres el 1935. Ambdues varen caure del costat de Perry, qui s'adjudicà la final de Roland Garros per 6-3, 3-6, 6-1, 6-3, i de Wimbledon per 6-2, 6-4 i 6-4. Un any més tard, el 1936, aquests dos jugadors tornaven a mesurar les seves forces en el torneig parisenc i en el londinenc. En aquesta ocasió Gottfried von Cramm es va adjudicar el trofeu sobre la pista de terra batuda (6-0, 2-6, 6-2, 2-6, 6-0), però no va poder conquerir Wimbledon, on va caure derrotat per un contundent 6-1, 6-1, 6-0.
La darrera vegada que va succeir una cosa semblant va ser l'any 1952, quan Jaroslav Drobny i Frank Sedgman es van jugar ambdós torneigs del Grand Slam i es repartiren el triomf en cada un d'ells.
Han hagut de passar cinquanta-quatre anys perquè dos jugadors es tornin a retrobar en les dues grans finals de la competició del tennis mundial. El dotze de juny passat, Rafel Nadal i Roger Federer disputaven la final de Roland Garros, que tornà a caure del costat del manacorí en un partit que acabà amb un marcador d'1-6, 6-1, 6-4, 7-6 (4).
Wimbledon encara no ha nomenat el rei en aquesta edició i els pronòstics estan oberts. Si la condició de número 1 mundial de Federer i el fet que suma ja 47 victòries consecutives sobre herba el converteixen en favorit, Nadal, número dos del món, ha guanyat quatre de les cinc finals que ha disputat aquesta temporada contra el suís. El mallorquí es va adjudicar els torneigs de Dubai, Montecarlo, Roma i Roland Garros, i està jugant el seu millor tennis sobre l'herba de l'All England Club. La força física i mental del manacorí i el seu esperit de lluita auguren que el 9-J pot ser un dia gran per a la història.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.