Els «jubilats» francesos ja són a la gran final de Berlín

PORTUGAL: Ricardo Pereira; Miguel Brito, Ricardo Carvalho, Fernando Meira, Nuno Valente; Luis Figo, Costinha, Maniche, Deco, Cristià Ronaldo; Pauleta.
Paulo Ferreira per Miguel Brito, Helder Postiga per Costinha i Simao Sabrosa per Pauleta.
FRANÇA: Fabien Barthez; Willy Sagnol, Lilian Thuram, William Gallas, Eric Abidal; Patrick Vieira, Claude Makelele; Frank Ribery, Zinedine Zidane, Florent Malouda; Thierry Henry.
Louis Saha per Thierry Henry, Sylvain Wiltord per Florent Malouda i Sidney Govou per Frank Ribery.
ÀRBITRE: L'uruguaià Jorge Larrionda. Va amonestar Carvalho i Saha.
GOL:
0-1, m.33: Zidane, de penal.

Un gol de penal de Zinedine Zidane va classificar França per a la final del Mundial d'Alemanya contra Itàlia, amb un triomf per 1-0 sobre Portugal. El resultat, just i treballat encara que sense molta brillantor, va deixar França a les portes del segon títol de la seva història i va acabar amb un invicte de dotze partits que Luiz Felipe Scolari arrossegava des del Mundial de 2002 com a tècnic de Brasil. Scolari va guanyar set partits fins a conquerir el Mundial de fa quatre anys i el 2006 havia avançat, sense perdre, cinc partits amb Portugal.

La selecció lusitana que no perdia fa 17 partits, des que va caure en la final de l'Eurocopa 2004 contra Grècia, podrà ratificar, el pròxim dissabte a Stuttgart, la millor pàgina de la seva història en dirimir amb els amfitrions alemanys el lloc del Mundial. El gol de la victòria va sortir als 33 minuts en convertir Zidane un penal comès per Ricardo Carvalho a Thierry Henry. Zidane va executar el llançament tancat a l'angle dret de Ricardo, malgrat la seva encertada estirada. França va administrar sense exaltacions un matx que pel que van plantejar Raymond Domenech i Luiz Felipe Scolari, més va semblar una partida d'escacs.

Portugal va tenir la pilota i es va aproximar amb entusiasme a la porta de Fabien Barthez, però amb prou feines va poder crear en el primer temps tres jugades d'efectiu risc. En el segon, els d'Scolari es van bolcar amb més ímpetu que ordre, i van pagar car la falta de gol que van mostrar al llarg de la competició. Ricardo, el porter lusità, passava inadvertit al partit fins que als 33 minuts va perdre el torcebraç amb Zidane en la jugada dels dotze passos.

França, fidel al seu esquema amb quatre en el fons, en va apostar tres en la meitat en rol de contenció, a causa que Florent Molouda va resignar els seus continus desenganxaments a l'atac per ajudar Claude Makelele i Patrick Vieira. Llevat algunes escaramusses inicials, els de Domenech se les van arreglar sense problemes per aïllar Deco, de gran mobilitat en els primers minuts, i frenar Cristià Ronaldo, qui es va mostrar fogós en els seus driblatges per les bandes, malgrat les rabioses esbroncades que va escoltar dels seguidors francesos cada vegada que prenia la pilota.

A Portugal, Ricardo Carvalho i Fernando Meira van haver de multiplicar-se per contenir la força de Thierry Henry. El jugador de l'Arsenal va tenir arrests per caure sobre la banda de Miguel i deixar-lo en dificultats amb el seu driblatge curt, mentre que per l'altre flanc Nuno Valente sostenia un duel especial amb Frank Ribery. El penal convertit per Zinedine Zidane en el minut 33 va ser la punta al mal moment de Portugal i el punt de partida per a l'aparició de Thierry Henry i Ribery, que varen demostrar tenir encara molt de futbol a les seves botes.