TW
0

L'australià Robbie Mc Ewen ratificà ahir que les seves qualitats no han patit cap merma als seus 34 anys. Ahir, fou el més ràpid a l'esprint de la quarta etapa del Tour, de 207 quilòmetres entre Huy i Saint Quentin, per davant dels espanyols Isaac Gálvez i Oscar Freire, que també superaren al belga Tom Boonen, que continua líder. Com demostrà a l'arribada d'Esch sur Alzette, el veterà Robie McEwen es troba ràpid i àgil de moviments i per això tornà a relegar al campió del món Tom Boonen, que alimenta així els dubtes sobre el seu estat de forma.

McEwen s'apuntà la desena victòria en el Tour de manera contundent, sense dubtes. Entrà eufòric, amb els braços a l'aire, reforçant el seu objectiu d'aconseguir el jersei verd. A l'esprint, no faltà la caiguda de torn. El norueg Hushovd fou quart i Boonen cinquè.

L'etapa que servia per retornar al Tour a territori francès, sortí d'Huy, a Bèlgica, no mogué els principals llocs de la general. Boonen continua al capdavant. L'australià Michael Roger, el segueix segon; la tercera plaça és pel nord-americà George Hincapie, a 7 segons, i la bona notícia pel ciclisme espanyol és que Egoi Martínez (Discovery) ocupa ara la cinquena posició que deixà Valverde, a 10 segons del líder.

Egoi Martínez (Discovery), guanyador del Tour del Porvenir el 2003 i de naturalesa escaladora, provocà en el quilòmetre 18,5 l'escapada del dia i tingué l'habilitat de bonificar la totalitat dels 18 segons en joc en tres passos intermitjos i botar així del lloc 22 al cinquè i guanyar el premi diari de la combativitat. A la iniciativa de Martínez s'apuntaren de forma immediata el britànic Bradley Wiggins (Cofidis), i els francesos Crhistophe Mengin (Francaise), Laurent Lefevre (Bouygues) i Coutouly (Agritubel).

Els cinc passaren el territori belga en perfecte enteniment. El grup no estava encara per presses i tolerà el projecte que inicià Egoi. Els homes del Quick Step, els companys del líder Tom Boonen, decidiren estabilitzar la fuga a la Cota de Falaen (km 57) al voltant dels quatre minuts. Un esforç inútil el dels aventurers, com és habitual quan una minoria animosa s'enfronta a una majoria a la qual els interessos es multipliquen per mil. L'aventura acabà quan just faltaven dos quilòmetres. Egoi Martínez va fer un darrer intent i se'n va dur a la seva roda a Lefevre i Coutouly, sense conseqüències.

El Milram de Zabel, el Credit d'Hushovd, el Davitamon de McEwen i el Lampre de Bennati obriren la batalla per la glòria a Saint Quentin, en dura pugna amb el Quick Step. La carrera embogí per les accelerades de darrera hora i un ritme asfixiant. L'arribada fou descontrolada, tant que el ciclista de Nova Zelanda Julian Dean va caure a 50 metres de l'arribada i va estar ben aprop de provocar un seriós accident, que en aquesta ocasió no provocà ferides. Freire es va deixar dur per la roda de Boonen, però després se'n va donar que el belga no està en el seu millor moment. Així, guanyà McEwen per davant de Gálvez, que ho intentà fins el darrer metre.