Itàlia, la primera finalista en el Mundial

ALEMANYA: Jens Lehmann, Arne Friedrich, Per Mertesacker, Christoph Metzelder, Philipp Lahm, Bernd Schneider, Michael Ballack, Sebastian Kehl, Tim Borowski, Miroslav Klose i Lukas Podolski.

Bastian Schweinsteiger per Tim Borowski en el minut 73, David Odonko per Bernd Schneider en el minut 83 i Oliver Neuville per Miroslav Klose en el minut 105.

ITÀLIA: Gianluigi Buffon, Gianluca Zambrota, Marco Materazzi, Fabio Cannavaro, Fabio Grosso, Marco Camoranesi, Gennaro Gatusso, Andrea Pirlo, Andrea Perrota, Francesco Totti i Luca Toni.

Alberto Gillardino per Luca Toni en el minut 74, Vicenzo Iaquinta per Marco Camoranesi en el minut 91 i Alessandro del Piero per Andrea Perrota en el minut 104.

ÀRBITRE: Benito Archundia (Mèxic). Amonestà Tim Borowski, Christoph Metzelder i Mauro Camoranesi.

GOLS:
0-1: minut 119, Fabio Grosso.
0-2: minut 120, Alessandro del Piero.

Itàlia acabà amb el mite de la invencibilitat alemanya a Dortmund amb dos gols agònics de Grosso i Del Piero que li obriren les portes de la seva sisena final de la Copa del Món en un partit intens des del primer minut.

Alemanya, que no ha guanyat mai Itàlia en un Mundial, haurà d'esperar almenys quatre anys més per rompre el malefici.

El matx es presentà des de l'inici amb molts nervis. Però durant el primer temps Itàlia tingué un clar domini quant a possessió de pilota i aconseguí forçar moltes faltes en terreny alemany, jugant per les bandes, i molts córners.

Alemanya oposà resistència amb esporàdiques combinacions ràpides en les quals amb freqüència apareixia Klose, una mica allunyat de l'àrea i escorant-se cap a les bandes tractant d'obrir la defensa italiana.

En el minut 32, una passada de Klose deixà sol Schneider, però rematà fora.

A la segona part, Alemanya aconseguí desfer-se un poc del domini italià, tot i que Grosso disposà en el minut 51 d'una clara oportunitat, però perdé el duel final amb Lehmann.

Aparentment, Alemanya començà a dominar sobre el camp, però totes les ocasions, amb l'excepció d'una de clamorosa de Podolski, foren per als italians.

Klinsmann tractà de desempatar el partit donant entrada al ràpid Odonkor, però de res no serví. El partit, en bona part gràcies a Lehmann, arribà a la pròrroga.

Una pilota al pal i una altra al travesser foren els primers avisos per a Alemanya.

Alemanya continuava corrent, però s'estavellava en el mur italià. Una rematada de Podolski obligà al lluïment de Buffon i quasi tots els contracops italians generaven por. Pirlo, amb un gran xut, provocà el lluïment de Lehmann.

Finalment, Fabio Grosso, amb un xut amb l'esquerra en el minut 119, efectuà el primer gol d'Itàlia. Alemanya estava KO. Després, Del Piero, quan Alemanya cercava el miracle, ho rematà i mostrà que el mite de la bèstia negra italiana era més fort que el mite de Dortmund.