TW
0

Ramón Calderón guanyà el vot presencial en les eleccions a la presidència del Reial Madrid. Ara falta saber què passarà amb el vot per correu. La suspensió cautelar -i no definitiva- d'aquests sufragis va fer que Calderón, que va guanyar entre els socis blancs que acudiren ahir a votar al Santiago Bernabéu, asseguràs que canviaria els estatuts del club per garantir una transparència total.

L'advocat Ramón Calderón, per un marge escàs de vots, superà Juan Palacios. L'empresari Juan Miguel Villar Mir obtingué la tercera posició, mentre que Lorenzo Sanz i Arturo Baldasano quedaren molt enrere.

Villar Mir, acabat l'escrutini, recordà que no es podia assegurar qui era el president, ja que no s'havien comptat els vots per correu. D'aquesta manera, Villar Mir considerà que aquests darrers sufragis li podrien donar encara la victòria i recordà que els estatuts afirmen que serà proclamat president el candidat amb més vots, presencials i per correu.

L'escrutini fou llarg i gairebé quatre hores després de tancar les portes del Santiago Bernabéu -a les 20.15 hores- es desconeixien encara els resultats oficials definitius tant de participació com del recompte de les 36 taules electorals.

El club estimà que les xifres finals dels comicis es podrien donar a conèixer al voltant de les 22.30 hores, però el cronòmetre anava avançant i el resultat no es donava a conèixer.

Durant tota la jornada el club facilità les xifres sobre participació cada hora, però es torbà molt a oferir el resultat final a l'opinió pública.

El vespre fou emocionant, ja que a primera hora del matí les enquestes que es feien a peu d'urna assenyalaven un petit avantatge de Juan Palacios respecte de Ramón Calderón i Villar Mir.

La jornada avançà i les enquestes anaren capgirant el resultat i afavorien ja Ramón Calderón, que se situava per davant Juan Palacios i Juan Miguel Villar Mir. Aleshores, Lorenzo Sanz i Arturo Baldasano ja havien quedat sense opcions.

Una vegada finalitzada la batalla electoral, Ramón Calderón es perfilava com a guanyador. En aquest sentit, les primeres filtracions sobre els resultats de les eleccions suggerien el triomf de Ramón Calderón. A la seu electoral de Juan Palacios es passava de la desil·lusió a l'esperança. Després de les 22.30 hores, i amb tres taules electorals encara per mirar, la candidatura de Juan Palacios mantenia encara l'ànim alt, ja que s'oferiren notícies que mantenia un lleuger avantatge sobre Ramón Calderón. Juan Miguel Villar Mir, per la seva banda, ja havia dit que considerava que no es podia proclamar cap president, ja que el vot per correu just s'havia suspès de manera cautelar.

Poc després, arribà el desànim a la seu de Juan Palacios ja que, tot i no ser oficial, es donava per segur que Ramón Calderón havia guanyat les eleccions.

La seu de Juan Palacios es va anar buidant, si bé passades les dotze de la nit encara no havia ofert la valoració dels resultats.

Ramón Calderón s'havia imposat en els comicisi, passada la mitja nit, donà la cara per dir que els havia guanyats i acusà Villar Mir de no saber perdre.