Nova exhibició de Lorenzo

En una prova que es va disputar a un ritme espectacularment alt, Lorenzo tornà a oferir una nova exhibició de pilotatge sobre la seva Aprilia. Ja en el primer gir, tant l'italià Andrea Dovizioso com el mallorquí aconseguiren un bon avantatge respecte dels seus perseguidors immediats, que no pogueren resistir en cap moment la fortalesa dels seus rivals.

En la primera volta fou Dovizioso qui agafà les regnes de la cursa, però tot just iniciar el traçat de la segona volta, en un tram en què el circuit britànic fa una baixada vertiginosa, Lorenzo protagonitzà una maniobra arriscada. El mallorquí es posà en paral·lel amb el seu rival i li guanyà posició en el revolt següent. A partir de llavors, el pilot d'Aprilia va ser qui imposà el ritme de la cursa, que només pogué seguir el transalpí.

Per darrere del duet capdavanter es formà un grup de set pilots amb els japonesos Hiroshi (KTM) i Shuei Aoyama (Honda), els italians Roberto Locatelli (Aprilia) i Marco Simoncelli (Gilera); el pilot Alex de Angelis (Aprilia), de San Marino; i el valencià Hèctor Barberà (Aprilia).

Lorenzo i Dovizioso obriren una distància insalvable, encara que l'italià anava de cada vegada més per sobre de les possibilitats de la seva moto a Donington Park. El fet de voler mantenir el ritme de Lorenzo provocà que Andrea Dovizioso acabàs anant per terra. No obstant això, l'italià aconseguí reincoporar-se a la correguda, però just en la setena plaça, massa enrere. Jorge Lorenzo volava ja en solitari cap a la victòria.