Comença la festa

Brasil es presenta com el gran favorit i el rival a batre per totes les seleccions en el Mundial d'Alemanya que comença avui, en un torneig que compta amb molts aspirants. Espanya lluitarà contra la història per arribar el més enfora possible.

Els homes de Carlos Alberto Parreira arriben a la cita motivats i desitjosos de demostrar que es pot reunir en un mateix equip a tota una constel·lació d'estrelles. Esperen alçar la sisena Copa del Món i porten arrossegant el seu halo de favoritisme des de fa molt de temps, encara que també els hi recorden des de fora el desconsol de la final del 1998 o l'experiència del 1982, amb un altre equip replet de qualitat (Sócrates, Zico, ...).

Aquest és precisament el pitjor enemic de la canarinha. La coneguda pressió i el fet de tenir tot un país pendent de la seva evolució són els problemes per un combinat sòlid i segur en totes les seves línies i on es troben el Pilota d'Or i el FIFA World Player, el blaugrana Ronaldinho.

El jugador del FC Barcelona sembla no saber què és la pressió. Gaudeix del futbol i vol tancar un any màgic amb el triplet. El davanter està cridat a liderar a un Brasil, desitjós de veure el resorgir de Ronaldo.

A més, la resta de participants ha cedit amablement el paper de favorita a la pentacampiona i això torna més perillosos als aspirants, sobretot a quatre d'ells. I és que al primer graó d'equips que poden plantar cara a la selecció brasilera es troben Argentina, Itàlia, Anglaterra i Alemanya, sempre disposades a oferir la seva millor cita a la cita mundial.

La selecció sud-americana arriba amb un gran equip i amb Leo Messi com abanderat per a frenar al seu etern rival i a Ronaldinho. Això no obstant, des del subcampionat del 1990, Argentina ha travelat una i altra vegada sense arribar a passar dels quarts de final i per començar està en un dels grups més forts, amb Holanda, Serbia i Montenegro i Costa de Marfil.

Per la seva banda, Itàlia aterra en terres germanes amb la convulsió que està visquent el Calcio com a principal problema i que ha enfosquit l'ambient d'una selecció molt competitiva que ha aconseguit recuperar per al torneig una peça clau com Francesco Totti.

Pelé ja ha advertit del perill de l'escuadra «azzurra» i també ha apuntat a Anglaterra com l'altre pitjor enemic dels seus compatriotes.

Finalment està l'amfitriona Alemanya. Els germans oferiran la seva millor versió davant els aficionats malgrat les turbulències i crítiques contínues sobre el seleccionador Juergen Klinsmann. En un equip molt renovat i res espectacular, però tampoc ningú comptava amb ella fa quatre anys.

Per darrere d'aquests conjunts es troben altres possibles aspirants com Holanda, que amb Marco Van Basten sembla haver recuperat la imatge de la taronja mecànica, però ha de superar el grup de la mort, amb França, Portugal i Espanya, desitjosa de prendre's la revenja i superar el paper d'eterna selecció destinada a fer alguna cosa gran.

Luis Aragonés continua treballant per afinar de la millor manera possible la posada a punt dels seus homes i trobar el sistema adecuat de joc. El seu aval són els 22 partits invicte i el fet que encara resta quasi una setmana per al seu debut davant Ucraïna. És un equip jove (25 anys de mitjana), amb molta qüalitat a totes les seves línies, però amb un clar problema de gol.

El debut, habitualment de mal record pels espanyols, marcarà el Mundial per una selecció a què tots diuen que s'ha d'anar partit rera partit, però a la qual es situa com a mínima a la seva barrera històrica dels quarts de final. Aquí, precisament, teòricament hi haurà Brasil com obstacle per fer història, però abans queden tres partits, que sense comptar el primer, no són d'excesiva dificultat (Tunícia i Aràbia Saudita), i un partit de vuitens de final davant França o Suïssa.

El Mundial suposarà també les estrenes en aquesta competició de Trinidad i Tobago, Costa de Marfil, Angola, Togo, Ghana i la República Txeca per un total de 32 seleccions que cerquen arribar el més lluny possible i intentar agafar el paper revelació de Corea del Sud i Turquia el 2002 o Croàcia l'any 98 o Suècia i Bulgària el 94.