Fusta de campió

A la fi apareix Joana, la seva al·lota de tota la vida. En Joan s'ha quedat a la fusteria i ella serà l'encarregada de conduir-nos-hi. Un negoci que la família Horrach té des de fa quatre dècades just al cor de Deià i que està cridat a ser el lloc on algun dia Joan es guanyarà el sou. Almenys aquesta és la seva idea, ara que els 32 anys li fan pensar en el que vendrà després de la bicicleta. El seu contracte amb l'equip d'Eusebio Unzue acaba el pròxim mes de desembre, i encara que a ell no li lleva la son el tema de la renovació, no hi ha dubte que amb actuacions com la del Giro s'ha guanyat la continuïtat a l'equip de les Illes.

La fusteria és petita, potser no passa dels quaranta metres quadrats, i els pòsters penjats a les parets no deixen lloc a la confusió: ens trobam a la fusteria dels Horrach. Allà es veuen cada dia Xesc i Xesqui, pare i germà de Joan, i grans responsables de la seva afició per les bicicletes. No debades, Xesqui, alguns anys major que Joan, sempre va ser considerat entre els experts en ciclisme illenc com un autèntic fenomen del pedal. Ell no va arribar a dedicar-s'hi professionalment, però sí que va inculcar l'afició al seu germà. «Li va costar molt, perquè sempre ha estat un poc mandrós. Però tenia facultats per pujar a la bicicleta i a la fi va enganxar-se en aquset esport», explica Xesqui, qui en un dia tan especial ha volgut acostar-se al seu lloc de feina amb els dos petits de la família. Xesc i Clàudia són els nebots de Joan, els qui avui asseguren continuïtat a la nissaga dels Horrach. Encara és prest per saber si el petit Xesc heretarà del seu pare i del seu oncle l'afició pel món de les bicicletes, però aquests dies el seu millor amic és el pepot que l'oncle va dur d'Itàlia, i que tanta suor li va costar. Es tracta de l'esquirol que cada horabaixa es regala al guanyador d'etapa i que, juntament amb un trofeu fet de vidre i de les dues besades de les hostesses, són els únics premis per al vencedor d'etapa, ja que els doblers es repartiran entre tot l'equip. Això sí, Joan va tenir un premi encara més gran que ningú. Com ell ens explicava ahir, «volia una victòria així per fer contenta tanta gent, començant per la meva família i na Joana, que m'han seguit des de sempre i que ja es mereixien endur-se una alegria d'aquest tipus». I és que el seu treballat triomf a la dotzena etapa del Giro d'Itàlia ha servit de molt al nostre protagonista, que va rebre aquell mateix dia més de 150 missatges SMS de felicitació. «Era un èxit que necessitava per tornar a creure en mi mateix», se sincerava ahir el corredor de Deià, que no aconseguia cap victòria des de feia més de dos anys, quan ho va fer a la Volta a Astúries.

L'etapa
Convertit ja en el segon ciclista més veterà del seu equip, Joan Horrach va aconseguir el passat divendres 19 de maig el major èxit de la seva carrera com a ciclista. Els 171 quilòmetres que va recórrer el grup gran entre Livorno i Sestri-Levante varen donar el triomf al mallorquí, que culminà de manera brillant una maratoniana escapada que va néixer en els primers compassos i que va tenir un espectacular final a causa de les caigudes dels italians Selli i Mori.

A la casa dels pares de Joan Horrach, com cada dia a la mateixa hora de l'horabaixa, el televisor sintonitzava Eurosport per viure en directe el final d'etapa. Aquesta vegada, emperò, els nervis gairebé no deixaven respirar els Horrach. «El darrer quilòmetre ho vàrem passar molt malament, perquè en aquells moments el factor sort també hi compta i mai no se sap el que pot passar», confessà Xesqui, qui reviu amb emoció aquells instants màgics, aquell dia en què el seu germà va escriure una de les pàgines més destacades de l'esport a les Illes. No debades, cap mallorquí no aconseguia un triomf parcial a la ronda italiana des del llunyà 1963, quan Jaume Alomar va imposar-se en la tercera etapa del Giro, disputada entre les localitats de Bari i Campobasso.

El futur
Ara, Joan vol gaudir de la seva gent i del seu poble. I ho ha de fer al màxim, perquè d'aquí a vuit dies tornarà a agafar un avió per prendre part a la Volta a Suïssa, una de les proves més exigents del calendari entre les rondes d'una setmana. Després, si no hi ha cap sorpresa, veurà el Tour de França per la tele mentre es prepara per participar a la Vuelta a Espanya on, qui sap, potser aconsegueix fer feliç un bon grapat de gent. Per exemple, la redacció d'esports de Diari de Balears.