L'exciclista Jesús Manzano, protagonista fa dos anys de les declaracions que destaparen el dopatge organitzat en el seu equip, el Kelme, declarà ahir que s'alegrà de l'operació Port, duia a terme fa poc, i assegurà que «molts corredors no dormen tranquils perquè els tractava el doctor Eufemiano Fuentes», un dels implicats.
«Vaig sentir alegria i felicitat quan em vaig assabentar de l'operació Port. Crec que molts ciclistes no dormen tranquils perquè el doctor Fuentes du la meitat dels ciclistes», digué ahir Manzano.
Manzano se sentí alleujat davant la transcendència de les detencions de Fuentes, dels tècnics Manolo Saiz i Ignacio Labarta, de l'hematòleg José Luis Merino i de l'excorredor Alberto León.
Interrogat per la responsabilitat dels metges i dels corredors en el dopatge, Manzano fou clar. «Efectivament, com digué Eddy Merckx, si els metges es possen d'acord i fan un pacte s'acaba el dopatge, però no es pot dir que tots siguin iguals. També si es posassin d'acord els ciclistes s'acabaria el dopatge, però...», comentà.
Manzano, que confessà haver tigut por quan sortiren les seves declaracions perquè l'amenaçaren de mort, continua amb recel «perquè hi ha molts interessos i molt poder».
L'excorredor explicà com fou la seva evolució en matèria de dopatge des de la incorporació a l'equip Kelme i fins que es va veure involucrat en el problema. «En el primer any en el Kelme no em donaren quasi res i en el segon ja ens oferiren un pla de preparació i em digueren que havia de trucar el motor. En el tercer any, el metge té més confiança en tu i t'ho conta tot. Generalitz en el tema del dopatge perquè en el meu equip no se'n salvava ni un i en el meu grup d'entrenament tampoc. Els que incitaven al dopatge eren el director i el metge, no el patrocinador», digué.
Acceptar les regles del frau té els seus límits, segon Manzano. «Passes per l'anella, però fins a cert punt, ja que veus que te'n pots anar al forat. A un amic meu ja mort el tractament li costava 36.000 euros. A Kelme ho pagàvem de la nostra butxaca; jo donava mig milió», afirmà.
La correguda que requeria major exigència dopant era el Tour de França, comentà Manzano. «En el Tour preníem EPO, cortisona, hormones de creixement, plasma de vedella jove, cafeïna injectada... En aquesta cursa sempre et posaven alguna cosa», recordà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.