Grandiós. Així es com es va mostrar ahir el ciclista mallorquí Joan Horrach (Caisse d'Epargne-Illes Balears) en aconseguir la primera victòria espanyola en el Giro 06 i el triomf més important de la seva carrera, després de rematar una maratoniana escapada que va néixer als primers quilòmetres de la jornada i que va tenir un final espectacular a causa de les caigudes dels corredors italians Sella i Mori.
La cursa va tenir un començament nerviós, ja que eren molts els corredors que no estaven satisfets amb el seu comportament en la crono individual del dia anterior i volien rentar la seva imatge amb intents de fuga.
Joan Horrach va ser el més astut a la darrera part de la carrera, ja que una vegada que Sella i Mori foren capturats pel pilotó després de patir sengles caiugudes, demostrà sang freda i deixà que els seus companys d'escapada mostrassin les seves cartes.
El primer va ser el veterà corredor italià Belli, li va seguir un altre italià, Baliani, més tard el rodador holandès Engels i finalment Horrach va donar una fuetada a falta de mig quilòmetre i va sorprendre els seus companys d'aventura que es van dedicar a marcar-se entre si.
Els 171 quilòmetres van ser recorreguts pel ciclista de Deià en 3 hores, 55 minuts i 53 segons. Per darrera Horrach, que ocupa ara la quinzena plaça en la classificació general (a 9.17) arribaven Engels i Sella, després diversos corredors intercalats i a més de cinc minuts el grup dels primers de la general que comanda l'italià Iván Basso (CSC) seguit de l'espanyol José Enrique Gutiérrez a 2:48 minuts.
Devers el quilòmetre vuit de la carrera, el francès Bonnet fugí amb força del grup. Poc després, al corredor del Credit Agricole se li van unir 14 corredors més entre els quals hi eren l'espanyol Daniel Navarro (Liberty Seguros), l'alemany Ludwig (T. Mobile), l'italià Sella (Panaria) el més ben classificat en la general en aquell moment al lloc 22, i el mallorquí Joan Horrach.
El grup no va reaccionar, però sí ho van fer altres corredors que van intentar enllaçar amb els escapats, però l'únic que van aconseguir va ser protagonitzar una espectacular caiguda en la qual la pitjor part va ser per a Roberto Laiseka (Euskaltel Euskadi), que va haver d'abandonar.
La fuga va ser consentida per l'equip del líder, ja que cap dels integrants era perillós, i això facilità les coses als escapats fins al final de la cursa, quan, com en altres ocasions, els conjunts dels esprintadors foren els que tractaren d'imposar un ritme de cacera. Va ser massa tard i malgrat l'esforç no va poder aconseguir apropar-se els escapats, que, tot i ser molts, s'entenien bé als relleus. Prova d'aquesta bona entesa és que a falta d'uns 40 quilòmetres per al final aconseguien el màxim avantatge sobre el gruix del pelotó, de set minuts.
Per l'alt de Guaitarola, puntuable de segona i la cúspide del qual estava a 25 quilòmetres, el grup capdavanter es trencava. L'italià Ballini era el primer a coronar el cim, seguit per Sella i Mori, i una mica més retardats entrava el grup amb Joan Horrach, Engels i Belli.
El grup principal passava l'alt a més de cinc minuts i al capdavant d'aquest estaven corredors del CSC del líder Basso.
A la baixada del port, Sella i Mori van arriscar massa i s'anaren al terra. Ambdós van poder seguir la cursa, però ja sense opcions.
A la recta final es van produir molts atacs. El primer a sortir a escena va ser l'italià Belli, després el seu compatriota Baliani i més tard provava sort l'holandès Engels. L'últim a provar sort fou Joan Horrach. El corredor de l'Illes Balears va aprofitar la vigilància dels seus companys d'escapada per fugir del grup. Horrach pedalejà amb força i aconseguí guanyar els metres que li van donar l'avantatge suficient per creuar la línia de meta alçant la mà en senyal de victòria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.