«Ha estat el quilòmetre més llarg i la victòria somiada»

«Quan es passa a la màxima categoria sempre se somia a guanyar en alguna prova important i després de molts temps ho he aconseguit i, a més, ho he fet en un moment delicat de la meva carrera ja que feia tres anys que no travessava la línia de meta en primera posició», matisà.

Horrach comentà que la clau de la jornada va estar a la baixada. «La clau de l'etapa ha estat a la muntanya, a la baixada, amb les caigudes dels dos escapats Sella i Mori. Aquest fet ens ha facilitat enllaçar i ha començat una nova correguda. La victòria era cosa de mitja dotzena de corredors», indicà. «A la pujada a l'alt he de reconèixer que ho he passat bastant malament, però m'he recuperat i he pogut seguir la roda dels que anaven amb mi sense problemes», afegí.

Pel ciclista mallorquí els darrers mil metres foren interminables. «He estat atent a les estirades de Belli i companyia per sortir des de lluny. En alguns moment he pensat que aconseguirien agafar-me, però afortunadament han reaccionat tard i he aconseguit un gran triomf. Tinc una gran alegria després d'haver participat en sis grans voltes sense guanyar... Així, he posat fi a la meva sequera de victòries», significà.

Horrach no dubtà a reconèixer que era el seu triomf més valuós. «La primera victòria com a professional no s'oblida mai, però una etapa en una volta gran és especial i crec que serà el meu millor triomf i el recordaré tota la vida», digué.

El ciclista mallorquí va explicar que no tenia l'etapa marcada per intentar el triomf. «Han sortit les coses així.

No tenia l'etapa marcada amb una creu. L'altre dia ho intentàrem amb Efimkin i es tractava de repetir-ho perquè no tenim ningú que estigui bé per la general», acabà dient.