El FC Barcelona va conquerir en una final d'autèntic infart la segona Copa d'Europa de la seva història. Si guanyar una Lliga de Campions és el més gran per a un club i una afició, la manera en què ho va fer el Barça encara fa més gran la gesta. Els de Rijkaard varen anar per darrere en el marcador durant un bon grapat de minuts, i quan ja s'havia entrat en el darrer quart d'hora del matx, Samuel Etoo i Belletti feren dos gols en només tres minuts i capgiraren el resultat per dur a les vitrines culés el trofeu que els acredita com el que ara són: el millor equip del món.
La victòria va trigar molt a arribar, i els seguidors blaugranes pensaren que es quedarien amb la mel als llavis. Però la força i el caràcter de l'exmallorquinista Samuel Etoo va tornar a aparèixer en el moment més oportú per dur endavant els seus i encaminar-los cap a un triomf amb el qual somiava tot el barcelonisme des de feia més d'una dècada.
El partit va començar elèctric. Els dos equips no varen donar temps per estudiar-se, i es llançaren a l'atac des des del primer minut. Així va ser com Thierry Henry es plantà davant Víctor Valdés en el minut dos i l'obligà a fer una de les millors intervencions del vespre. Els d'Arsene Wenger mostraven les ungles durant aquests primers compassos del matx, però aviat el Barça es va llevar del damunt el domini acostant-se a l'àrea de Lehmann.
En un d'aquests atacs, quan es complia el minut 17, es produiria una jugada clau en el desenvolupament de la final: Samuel Etoo arrancà des de la línia de tres quarts, agafà la defensa londinenca avançada i just quan era a punt de superar el porter Lehmmann, aquest el va fer caure a la frontal de l'àrea. La pilota arribarà a Giuly, que marcà d'un xut creuat, però l'àrbitre del partit sorprengué tothom anul·lant la jugada. Hauge assenyalà falta i expulsà el porter anglès. Lehmann va ser substituït per l'espanyol Almunia, que entrà al terreny de joc en el lloc de Pires.
A partir de l'expulsió els de Rijkaard es feren amb el control absolut de la pilota, però sense crear perill davant la porteria d'Almunia. Tanmateix, en una jugada aïllada, i gràcies a una falta assenyalada per l'àrbitre que no existia, Campbell rematà de cap a la perfecció i baté Víctor Valdés. L'Arsenal es posà per davant (0-1, minut 35).
El gol deixaria molt tocat l'equip culé, que semblava no reaccionar. Ja en el temps de descompte, Almunia va treuer una mà providencial per evitar el gol de Samuel Etoo. Finalment s'arribaria al descans amb el mínim avantatge londinenc.
Frank Rijkaard va cercar solucions. Retirà del terreny de joc Edmilson i donà entrada a Andrés Iniesta. El tècnic holandès cercà més fluïdesa al migcamp i fer-se amb el control de la zona de creació.
Els blaugranes, efectivament, tenien la pilota, però Almunia no tenia gaire feina, secundat per una defensa numantina que sabia molt bé com aturar les envestides de Ronaldinho i Samuel Etoo.
La ineficàcia de l'atac barcelonista va obligar a moure novament la banqueta. Així va ser com Larsson va entrar en el minut 60 en el lloc de Van Bommel. I va ser precisament el davanter suec qui va tocar amb suavitat la pilota dins l'àrea perquè Samuel Etoo superàs Almunia per posar l'empat en el marcador. El gol del camerunès va ser la millor medicina per als de Rijkaard, que es llençaren damunt la porteria anglesa per evitar la pròrroga. Havien passat només tres minuts des que Etoo fes l'empat quan Belletti creuà una pilota i superà de bell nou el porter de l'Arsenal. El Barcelona havia capgirat la final en tres minuts i la segona Lliga de Campions ja era blaugrana. A partir d'aquí tot seria festa, que es perllongaria fins a la matinada.
Potser el d'ahir és només el primer capítol d'un dels equips més grans de la història del futbol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.