Festa total

Però com no podia ser d'altra forma, on més es va celebrar la victòria va ser als carrers de Barcelona. Allà varen comptar-se per desenes de milers els seguidors que varen invair els cerrers fent sonar els clàxons i llençant coets per celebrar el títol de Campió d'Europa aconseguit pel conjunt blaugrana davant l'Arsenal.

Quan el col·legiat noruec Terje Haugen havia xiulat el final, eren només uns 500 els aficionats que estaven concentrats a la font de Canaletes, on es reuneixen habitualment els culés per celebrar els títols del Barça, però en només qüestió de segons eren ja un miler, i en minuts desenes de milers els seguidors concentrats al passeig de les Rambles.

Alguns d'ells agitaven llaunes de cervesa o improvisades botelles de cava quan varen fer aparició les bengales i els més joves ballaven al seu voltant com a colles de diables al crit de «campions, campions!». Però no només es varen concentrar seguidors en aquest punt de la ciutat o al Miniestadi, sinó que la celebració del títol va arribar a tots els carrers de la Ciutat Comtal.

Abans d'acabar el partit, el gol de l'empat marcat per Etoo en el minut 76 va provocar una immensa alegria en el cor de Barcelona i a la cantina Jules Vernes, la més propera a la font de Canaletes i a la qual es reunien en aquell instant més d'un centenar d'aficionats, estallà en un sol crit: «goooooool!».

El gol de Belletti fou el deliri. Volteretes, corregudes d'alegria Rambla amunt i a baix, botzines, xiulets i de sobte, l'himne del Barça cantat per tots. La tensió dels noranta minuts va trencar-se amb el xiulet final. Barcelona només era un so, el dels clàxons dels cotxes, i també l'himne del club blaugrana, sonant per totes parts. Les hores passaven. Poca gent va dormir anit a Barcelona.