Per cinquena vegada en els seus 107 anys d'existència, el Barcelona torna a tenir una nova cita amb la història. Serà a París i davant de l'Arsenal, on se li presenta una nova oportunitat per regnar al vell continent i reverdir el triomf aconseguit fa catorze anys a Wembley.
El futbol dels blaugranes ofereix totes les garanties. S'adapta a totes les circumstàncies i situacions, com ho ha demostrat aquest any amb les seves victòries europees a Stamford Bridge o a San Siro, o la demostració de poder oferida al Bernabéu.
L'equip de Frank Rijkaard juga amb amplis registres perquè disposa dels futbolistes necessaris per a cada situació. Té totes les bases al seu favor: una defensa consolidada, un centre del camp tan destructor com creatiu, una davantera elèctrica, però sobretot té Ronaldinho, sant i senyal d'un equip i d'una forma d'entendre el futbol.
Ronaldinho és la pedra filosofal del Barcelona, aquest jugador que des que va arribar l'estiu de 2003 ha transformat l'equip, l'entitat, la ciutat i fins el barcelonisme. En ell estan dipositades moltes de les esperances per derrotar demà l'Arsenal.
Serà la cinquena final de la Copa d'Europa per als blaugrana. Després dels intents nuls en 1961 (Benfica), 1986 (Steaua) i 1994 (Milan) i de l'èxtasi a Londres (1992), on va aixecar la seva única Copa d'Europa després d'un magnífic gol de Ronald Koeman a la pròrroga.
Si Ronaldinho és l'ànima de l'equip, Frank Rijkaard, l'entrenador, és la revelació. És l'home que ha estat capaç d'aprofitar els egos dels jugadors per convertir-los en un equip amb un gran sentit del joc.
L'alineació és decidida. No hi ha discussió a la porteria, on Víctor Valdés, llevat d'errades puntuals, s'ha mostrat a gran nivell. Després d'haver confiat inicialment en Belletti com a lateral dret, Rijkaard es va adonar que el que el brasiler oferia en atac, ho perdia en col·locació defensiva. Així que va provar amb Oleguer.
La parella de centrals és de les millors del món. Carles Puyol ha lluït especialment, igual que Rafael Márquez, el primer mexicà que disputarà una final de la Lliga de Campions.
El lateral esquerre és propietat de Gio van Bronckhorst, malgrat el fet que Sylvio Mendes 'Sylvinho' ha ofert bons partits. L'holandès es complementa molt bé a les seves pujades per la banda amb Ronaldinho.
Edmilson jugarà de migcamp defensiu, una posició que equilibra la defensa i dóna sentit a l'inici del joc a la medul·lar. Deco, malgrat el fet que no està en el seu millor moment, és indiscutible i Iniesta té tots els números per acompanyar-lo. Ludovic Giuly jugarà per la dreta i Ronaldinho iniciarà el partit per l'esquerra. Davant hi haurà Samuel Etoo, en una gran ocasió per rubricar la seva millor temporada.
Rijkaard té Henrik Larsson a la recambra. La incògnita és Leo Messi, l'argentí que va ser determinant en la victòria del Barcelona a Stamford Bridge i que porta dos mesos i mig lesionat.
L'hàbil esquerrà només s'ha entrenat una vegada amb l'equip des de llavors, encara no té l'alta mèdica i sembla impossible que estigui en disposició de mesurar-se a l'Arsenal. Messi corre molts riscs, perquè una nova recaiguda el deixaria amb poques opcions de jugar el Mundial, però Leo es mor de ganes per jugar.
Els números de Arsenal i Barcelona per arribar a la final són idèntics. Després de 12 partits, vuit victòries i quatre empats sumen cada un dels finalistes. Els barcelonistes han aconseguit 22 tants per 14 l'Arsenal, els anglesos n'han encaixat dos i porten deu partits sense que Lehman rebi un sol gol.
Serà la primera final de la Lliga de Campions per a l'Arsenal, un equip al qual no se li donen bé els espanyols, ja que va perdre finals continentals de la Recopa davant del València (1979-80) i el Saragossa (1994-95). Però davant tenen el sempre perillós Thierry Henry.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.