Triomf èpic

És la quarta final de 2006 que s'adjudica Nadal, que ja va guanyar els torneigs de Dubai, Montecarlo i Barcelona. Les dues primeres batent el propi Federer, i la tercera a l'espanyol Tommy Robredo.

A més, Nadal augmenta a 5-1 el seu rècord particular amb Federer en enfrontaments entre ambdós jugadors.

El triomf de Nadal sobre Federer va ser el més difícil que ha aconseguit el manacorí de moment. Nadal s'abona a Roma al dramatisme, a finals llarguíssimes i a les remuntades gairebé impossibles, com li va succeir el passat any contra l'argentí Guillermo Coria.

En aquesta ocasió, va aixecar primer un 1-4 en contra, després dues boles de partit del seu rival al dotzè joc i, per acabar, un advers 2-4 en el desempat final.

Una cosa molt similar a la proesa que va protagonitzar el passat any en aquest torneig, quan va remuntar a l'argentí Guillermo Coria un 0-3 en la cinquena màniga, en el que s'ha convertit en la final més llarga de la història del torneig (5 hores i 14 minuts).

Ahir només es consumiren nou minuts menys, però es va igualar el rècord de jocs del torneig (57, des de 1979, en el partit entre Vitas Gerulaitis-Guillermo Vilas).

«El Gautxo» va veure ahir com Nadal igualava el rècord de triomfs consecutius sobre terra batuda que va establir en 1977, amb 53. I Nadal ho va fer en un partit que va tenir de tot: emoció, intensitat, alternatives, durada, excel·lents cops, i també errors.

Un partit que era molt especial per a Federer, potser més que per a Nadal com a ell mateix va dir ahir dissabte. I és que una nova derrota del suís davant de el mallorquí (li ha guanyat en les dues finals jugades entre ambdós aquest any) suposa un drama per al número 1 mundial, ja que evidencia encara més que el manacorí li té presa la mesura i menjada la moral.

Sens dubte, per això, sobre la pista va aparèixer un Federer molt concentrat, molt posat al partit i més agressiu que en anteriors ocasions davant de Nadal. El suís desitjava pressionar ràpid el rival i deixar-li clar que volia més que mai la victòria. I es va posar amb un favorable 3-1, després de fer «ruptura» al quart joc.

Nadal, preocupat per col·locar la primera treta (només el 54 per cent de punts guanyat amb ell en el primer set) per no ser castigat amb el segon, no tenia l'espurna habitual i deixava molt curtes les seves boles, facilitant el martelleig de Federer. Tanmateix, va recuperar aviat la seva brillantor habitual i va tornar en el cinquè la moneda al suís i va establir l'empat.

Es va passar a una fase amb ambdós mantenint la seva treta, amb Nadal sofrint més i havent, al dotzè joc, d'anul·lar sobre la seva treta dues boles de partit. Se n'anava al primer desempat de l'horabaixa i allà el mallorquí va ser atropellat per Federer. El suís no li va deixar fer un sol punt al seu rival i es va fer amb el primer set en 70 minuts.

A la segona màniga no hi va haver ruptures però Federer guanyava fàcil la seva treta (dos en blanc i un cedint només un punt) i un Nadal que ho passava pitjor per mantenir el propi. Al desè joc, malgrat que el suís continuava posant els seus bons primers serveis, el manacorí va restar millor i va disposar de la seva primera bola de set (1 hora i 49 minuts).

Només en el quart set va tornar a aparèixer Federer, que va forçar el cinquè, on va arribar a tenir dues boles de partit, però tot i així no pogué amb Rafel Nadal.