McEwen roba la cartera a Petacchi

Fou un esprint amb molta força al qual Petacchi arribà ben col·locat, però fallà en el metre final davant de McEwen, que havia aguantat des de molts de metres enrere el fort ritme imposat pels companys de Petacchi, per a qui tal vegada prepararen l'esprint massa prest. McEwen se n'aprofità.

Una victòria que no és cap sorpresa, ja que l'australià és un dels habituals en les arribades a l'esprint. Demostrà que és el més fort conquerint el triomf davant els seus rivals més directes, entre els quals es troben l'alemany Olaf Pollack, el campió del món Paolo Bettini i l'esmentat Petacchi.

Els velocistes foren els protagonistes en el tram final dels 197 quilòmetres de l'etapa entre Mons i Charleroi, que McEwen recorregué en 4 hores, 51 minuts i 40 segons, però abans la nota més destacada del dia havia estat a càrrec de l'espanyol Albizuri (Euskaltel), dels francesos Labbe (Boutgues) i Delage (Française des Jeux) i de l'italià Misaglia (Selle Itàlia), protagonitzant una escapada de 162 quilòmetres. Començaren la seva aventura en el quilòmetre 23 i arribaren a tenir fins a set minuts d'avantatge a mitjan cursa, però les il·lusions del quartet de davant s'esvaïren en el quilòmetre 185, ja que des de feia molts de quilòmetres els equips amb esprintadors ajuntaren les seves forces per disputar-se després la victòria en una arribada massiva, com ja s'havia previst. El final resultà emocionant, ja que a més de la victòria d'etapa hi estava en joc el lideratge, amb motiu de les lleus diferències de la general i de les bonificacions.

La segona etapa serví per retre homenatge als 262 miners que moriren fa cinquanta anys en una mina de Bois Cazier, un llogaret de Charleroi. La tragèdia es produí el 8 d'agost de 1956.