El conjunt de Gregorio Manzano va ser millor i s'imposà a l'apàtic conjunt de Quique Sánchez Flores, que es va mostrar insegur i feble en defensa, sense idees en el centre del camp i inèdit en atac. Després de cinc jornades sumant de tres en tres, el València res no va poder fer davant l'ordre i la il·lusió d'un extraordinari Reial Mallorca.
El conjunt de Manzano convertí Son Moix en una gran festa en el millor partit de la temporada. Càntics, ànims, aplaudiments... i permanència, tot i que les matemàtiques encara no ho donen per segur. Els vermellencs, a més de sumar tres punts, deixen enrere a la classificació Athletic de Bilbao, Reial Societat, Espanyol, Betis, Racing de Santander, Alabès, Cadis i Màlaga. És a dir, que el Mallorca continuarà a Primera.
El conjunt de Manzano sortí decidit a sentenciar el matx tan aviat com fos possible. La nit es preveia intensa, de gran emoció, però el més important era que el Mallorca aconseguís sumar els tres punts. Ben aviat arribaren bones notícies des de Cadis, on marcà la Reial Societat. Un minut després, una bona centrada de Doni fou aprofitada per Víctor que, després de superar Marchena, cedí la pilota a Arango, que marcà a plaer.
El Mallorca era millor i arribava amb facilitat a l'àrea rival. El València era clarament superat, però Angulo, poc després que es complís el primer quart d'hora, empatà. La qualitat dels txes era mortífera.
A l'empat dels de Quique Sánchez s'hi afegí el gol d'Aloisi, que posà en avantatge l'Alabès davant el Betis.
El València millorava per moments, tot i que el Mallorca feia mèrits per desnivellar l'empat.
La segona part no podia començar millor per al Reial Mallorca, ja que Doni aprofità una badada de la defensa del València per marcar. Sense aturar la pilota, Doni aprofità una centrada de David Cortés per superar Cañizares. Nené va fer el segon de l'Alabès, marcà una altra vegada la Reial Societat, però el més important és que el Mallorca guanyava.
Quique Sánchez Flores cercà solucions i donà entrada al brasiler Edú. Millorà el conjunt valencianista, però el Mallorca tenia el partit controlat. Quan faltaven cinc minuts per al final, Angulo disposà d'una clara oportunitat, però no encertà. El Mallorca tingué també les seves ocasions, però el marcador ja no es va moure.
La reacció del Cadis finalitzà amb un agònic empat, que deixa el conjunt d'Espárrago quasi sentenciat i a la Reial Societat encara pendent d'aconseguir la permanència definitiva. I a la fi xiulà Pérez Burrull. Esclatà la festa. Abraçades, aplaudiments, ànims, crits de suport... Festa grossa! El Mallorca celebrava ja la permanència, tot i que matemàticament encara falta un alè.
Els futbolistes vermellencs saludaren els aficionats i, una bona estona després de la conclusió, retornaren al camp amb al president del consell d'administració, Vicenç Grande, per agrair el suport incondicional dels aficionats més renouers i radicals del Reial Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.