«Som una estratega»

Ara per ara, té sempre com a objectiu final moure peça i aconseguir l'escac i mat contra el rival.

-Sou una dona d'estratègia?
-Jo diria que sí que som estratega. M'agrada preveure i planejar les meves activitats, tot i que això no vol dir que no pugui ser espontània. No som maquinal, encara que qualsevol escaquista ho pugui semblar.

-Com us introduíreu en el món dels escacs?
-Vaig començar a moure peces al col·legi, als onze anys. Un poc tard, perquè normalment els infants comencen més prest, amb sis o set anys. El nostre professor de matemàtiques, Joan Isern, gran aficionat als escacs, en muntà un curs i allà ho vaig descobrir...

-I què és el que us va seduir perquè deixàs de ser només una afició?

-Llavors jo estava apuntada a totes les activitats que et puguis imaginar. Natació, bàsquet... sempre he estat molt competitiva. Aleshores, vaig trobar en els escacs el món ideal per realitzar-me com a competidora. És un esport individual i tant els èxits com les errades són només cosa teva... És un esport molt exigent i perfeccionista.

-Per què triàreu el camí de la docència?
-Quan descobreixes el món dels escacs, és tal la fascinació que vols que tothom n'aprengui. Per aquest motiu, des de ben jove vaig començar a impartir-ne classes.

-Què és el que us va fascinar tant?
-És un repte intel·lectual constant i la veritat és que sempre m'ha atret moltíssim resoldre problemes. Els escacs són la disciplina reina en aquest camp i una gimnàstica mental estupenda per a totes les edats.

-Sou clarament de ciències...
-La veritat és que sí. Però quan em vaig enamorar definitivament dels escacs és quan en vaig descobrir la part creativa. Hi ha una part artística que és la que ens enganxa totalment... Els escacs tenen unes normes que es compleixen en un percentatge molt alt, però quan algú les transgredeix i crea situacions que ningú no s'espera és molt estètic.

-Com us definírieu com a jugadora?
-Fa uns anys, es va publicar un article molt polèmic que deia que les jugadores d'escacs eren molt defensives i realment, en el meu cas, no és així. Som molt ofensiva i m'agrada molt la part artística i creativa del joc.

-Per què n'existeixen encara competicions masculines i femenines, si durant tot l'any els torneigs són mixtos?

-Les jugadores ho tenim molt clar. Fins fa poc temps, el món dels escacs estava molt masculinitzat i encara ara hi està. De fet, de vegades sembla que la dona no hi existeix i per tal motiu crec que aquestes proves són una discriminació positiva cap a nosaltres, per remarcar un poc que existim.

-Heu tingut mai la sensació de trepitjar un terreny exclusiu d'homes?

-Precisament la meva primera partida en una competició la record molt, perquè s'acostà un nin i digué al meu rival: «Quina sort! T'ha tocat una nina». Vaig acabar perdent i la veritat és que em va molestar moltísim més el comentari que la derrota. No ho tenim fàcil. Per això, tot el que sigui reforçar els aspectes que suposen remarcar la participació de la dona en aquest món, em sembla perfecte.

-La màquina és més difícil de superar com a rival que l'home?

-És molt més difícil derrotar una màquina. Quan tens una persona davant, saps quines tendències té. Jugues un poc amb la pressió psicològica, per dur-la a les posicions que no li desagraden. La concentració i avançar-se al rival són el més important: has de ser completament objectiu durant la partida i deixar de banda qualsevol cosa que no tingui a veure amb el joc. D'una màquina, no en pots esperar cap errada i és difícil conèixer el seu estil de joc. Per ventura, el major defecte de la máquina és que li costa sacrificar una peça perquè és matemàticament exacta.

-Com es poden controlar les emocions en una partida?

-La veritat és que no és fàcil. Si fas un moviment i penses que t'has equivocat no pots reflectir cap tipus d'emoció. Sempre has de tenir cara de pòquer.

-També conteniu les emocions en la vostra vida personal?

-De vegades, però el meu company diu que és culpa de ser mig suïssa. No crec que hi hagi un patró d'escaquista. Hi ha persones emotives i fredes, però normalment som gent molt assequible, cordial i oberta a tothom.

-Practicau cap altre esport?
-M'agrada molt la bicicleta. De fet, sempre que vaig a una altra ciutat, i si en tenc oportunitat, m'agrada llogar una bicicleta per recórrer els carrers.