Una missió gens impossible

Els jugadors del Mallorca confien a donar la sorpresa davant el Madrid, malgrat els precedents

El barcelonista Fernando Navarro jugarà conta l'etern rival.

TW
0


Juguen el tercer classificat contra el tercer per la coa. Arriba a Palma un equip que no perd dins Son Moix en Lliga des del 2001. I el Madrid no pot deixar de sumar els punts per no perdre l'estel del Barcelona. Tot això és cert. Però també és veritat que el mallorquinisme està vivint unes hores d'il·lusió col·lectiva que tenen a més un fonament real: el partit que diumenge passat jugaren els vermellencs al camp del Màlaga (0-2).

Els futbolistes s'han deixat contagiar per aquest convenciment general que és possible donar la sorpresa, i ja preparen el partit contra el Reial Madrid amb la màxima intensitat, concentrats a l'Hotel Melià de Mar i amb una intensa càrrega de feina física i mental que els ha preparat Gregorio Manzano.

Ahir, tant el portuguès Nunes com el gabellí Toni Prats defensaven les opcions que el seu equip té de sumar els tres punts el pròxim cap de setmana. Per al central serà un partit especial, ja que mai s'ha enfrontat al conjunt blanc ni a la seva galàxia d'estrelles. Ronaldo, Robinho, Raúl?... tant se val qui tengui davant. El portuguès té ben clara la recepta: «Jugar un bon partit i estar molt però que molt concentrats durant els noranta minuts». L'ex de l'Sporting de Braga admetia ahir sentir-se «estimat» des de la seva arribada a l'illa, fet que, segons ell, «ha accelerat el meu procés d'adaptació».

Toni Prats tampoc té por dels davanters blancs, tot i que és conscient de la molta feina que tendrà diumenge horabaixa, i més encara després del resultat els de López Caro a la Lliga de Campions. «Potser ens hauria interessat més que guanyassin -deia ahir-, perquè ara arribaran ferits i disposats a llevar-se l'espina».

El porter mallorquí, que ja fa anys va marcar un gol al Reial Madrid en un llençament de falta, confia que la victòria (0-2) davant el Màlaga suposi el «punt de partida» d'una reacció «que ens permeti sortir aviat dels llocs compromesos».