Guerra freda

Vicenç Grande, com se sap, és ara el màxim accionista i president del consell d'administració, però són molts els mallorquinistes que en un moment o l'altre de la curta història de la societat anònima esportiva han estat a l'entitat i ja no hi són.

Res no hi hauria millor per al Mallorca que reunir en un mateix consell d'administració les diferents sensibilitats de l'Illa. Ajuntar al voltant d'un sol projecte de Reial Mallorca tots els bons mallorquinisets és, emperò, avui per avui, una quimera impossible.

La conversió del club en societat anònima esportiva l'any 1992 fou el punt de partida de les actuals batalles. Aleshores, sorgí un grup format al voltant de Miquel Dalmau i Gabriel Barceló per garantir la viabilitat del club i la transformació en societat anònima esportiva. Adquiriren la majoria accionarial i, per tant, el control absolut de l'entitat, que comptava així i tot amb més de 2.000 accionistes. La conversió del club en societat anònima esportiva fou complicada i traumàtica, ja que un grup d'amics encapçalats per l'expresident Miquel Contestí decidí finalment no invertir ni un sol euro en el Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva. Contestí sempre ha manifestat la seva oposició a la Llei de les societats anònimes i amb un bon disgut per part de Miquel Dalmau decidí el 92 no comprar ni una sola acció del Reial Mallorca.

Tres anys després, cansat d'invertir doblers sense aconseguir el premi del retorn a Primera Divisió, Miquel Dalmau decidí vendre el club. Negocià, ja saben la història, amb Bartomeu Beltran, aleshores home d'absoluta confiança d'Antonio Asensio -propietari d'Antena 3 Televisió-.

Però el que molts aficionats desconeixen és que Miquel Contestí i un grup d'incondicionals amics, entre els quals hi havia Josep Buades Costa, Josep Maria Lafuente, Bartomeu Cursach... es reuniren i aplegaren amb només 24 hores 330 milions de les antigues pessetes per adquirir el Mallorca. Dalmau es va estimar més vendre al Grupo Zeta.

L'expresident Miquel Contestí mai no ha format part d'un consell d'administració i la seva relació amb Miquel Dalmau no és gaire bona. Dalmau parla pestes de Vicenç Grande; Bartomeu Beltran és menyspreat per uns, tot i que la seva feina al capdavant del Reial Mallorca rep també lloances d'altres. Mateu Alemany, que encara és membre del consell d'administració, parla amb prudència desmesurada públicament i intenta no molestar ningú. Guillem Reynés és extremadament caut, tot i que tampoc no oculta les seves opinions quan és interrogat públicament -fa poc, al programa Temps Afegit d'IB3 Televisió-. No dubtà, per exemple, a criticar la inoportunitat del projecte de Vicenç Grande i les torres.

Però no just hi ha discrepàncies, diferències, enveges o ressentiments entre presidents. Bartomeu Cursach va fer anys enrere un préstec al Reial Mallorca de més de deu milions d'euros, únicament i exclusivament perquè li demanà el seu amic i aleshores president Mateu Alemany. Un any després, el Grupo Zeta accedí a fer una ampliació de capital i Cursach es convertí en el màxim accionista, ja que, a més de controlar el 20 per cent de l'entitat personalment, els seus dos amics Mateu Palmer i Joan Tolo Seguí en posseïen un deu per cent més cada un. Però ematrimoni entre Alemany i Cursach acabà amb un divorci discret, però duríssim. No hi va haver males paraules, almanco en públic, però l'amistat s'extingí. Mateu Alemany continuà com a president i Bartomeu Cursach va veure com li compraven totes les seves accions. No va perdre ni un sol euro dels invertits, però abandonà el Reial Mallorca. Fou aleshores quan Vicenç Grande aconseguí la majoria accionarial del club, ja que a més de comprar accions aconseguí que Miquel Vaquer li sindicàs les seves.

El mallorquinisme està dividit, enfrontat i avui sembla impossible ajuntar les diferents persones que han donat suport a l'entitat en diferents moments de la història. Ara per ara, el futur està en mans de Vicenç Grande, tot i que més d'un reconegut mallorquinista estaria disposat a tornar a l'entitat. Recuperar un Mallorca de tots és l'objectiu desitjable per a molts. En aquest sentit, s'ha produït ja alguna conversa -informal, clar- entre bons mallorquinistes per parlar del futur de l'entitat. Els doblers sembla que mai no serien un greu problema, sempre que el Mallorca tornàs a ser de com més mallorquins millor, com quan era una societat esportiva.

En tot cas, és evident, i tots els mallorquinistes ho saben, que el futur del Reial Mallorca està ara en mans de Vicenç Grande. És l'actual màxim accionista, l'únic que pot convertir el Reial Mallorca en un element de cohesió, en la casa de tots els mallorquinistes. De moment, no hi ha noves previstes, ja que Vicenç Grande no fa comptes abandonar la majoria, però...