Thierry Henry enfonsa el Reial Madrid

REIAL MADRID: Casillas, Cicinho, Woodgate, S. Ramos, R. Carlos, Gravesen, Beckham, Zidane, Guti, Robinho, i Ronaldo.
Mejía per Woodgate, Raúl per Robinho i Baptista per Gravesen.
ARSENAL: Lehmann, Eboue, Toure, Senderos, Flamini, Ljungberg, Gilberto Silva, Cesc, Hleb, Reyes i Henry.
Pires per Hleb, Diaby per Reyes i Song per Cesc.
ÀRBITRE: Stefano Farina (italià). Mostrà cartolina groga a Cicinho i Iker del Reial Madrid, i a Cesc i Reyes de l'Arsenal.
GOLS:
0-1: minut 47, Henry.

Thierry Henry, davanter francès de l'Arsenal, va donar una exhibició de bon futbol contra el Reial Madrid a la Lliga de Campions, va anotar el gol de la victòria (0-1), va desmuntar la defensa blanca i va demostrar que, ara com ara, és un dels tres millors davanters del món.

I si Henry va ser la cara en l'eliminatòria, Zidane la creu. El migcampista madridista va elegir un mal dia per no trobar-se. Amb prou feines va entrar en joc i va distar molt del que havia demostrat en els últims partis. Tanmateix, Henry sí que va deixar clar per què els grans clubs europeus el volen per a la pròxima temporada. I per què l'Arsenal no vol deixar-lo anar.

Als dos minuts ja va arribar el primer avís. Va trencar Woodgate amb un driblatge explosiu, es va plantar davant de Casillas i només una tremenda aturada del madrileny va evitar el 0-1 just en començar l'eliminatòria. Minuts després va tenir la segona, però de nou Iker Casillas va parar el gol anglès. D'allà al final de la primera part va tornar literalment bojos els defenses blancs. Ni primer Woodgate, ni Sergio Ramos ni Mejía el van poder aturar.

El seu joc entre línies va marejar per complet Gravesen, que sempre arribava mig metre tard i als defenses marengues. Va connectar sempre amb Cesc, que el cercava al primer toc quan aixecava el cap i, de no haver estat pel porter del Madrid probablement hauria acabat amb més gols.

Però tant ho va cercar que al final va tenir el seu premi. A poc de començar la segona meitat, va recollir una pilota a trenta metres, va regatejar a Zidane, després a Gravesen, més tard a Mejía i finalment va encarar Ramos, al qui va deixar també enrere. Aquesta vegada, Casillas no va poder evitar el llançament creuat i ras del gal.

Zidane va ser la nota negativa del duel. Ni de bon tros va ratllar el seu nivell de les últimes jornades. Des del primer moment, en el qual un dels seus habituals controls de pilota no li va sortir, es va veure que no havia de ser el seu dia.

I és que la teranyina teixida per Arsene Wegner al centre del camp va ofegar el francès. Mai va poder connectar amb la davantera, menys encara amb l'estàtic Ronaldo, i la seva presència en atac va ser testimonial.

Al final, el gol d'Henry posa en safata l'eliminatòria i posa els quarts de final a l'abast dels anglesos davant d'un equip que molt haurà de millorar per poder remuntar l'eliminatòria a Highbury.