Guanyà el Tau

PAMESA: Avdalovic (6), Stepp (-), Yebra (5), Dikudis (27), Garcés (5) -cinc inicial-, Miralles (6), Timinskas (11), Harrington (18), Sklavos (3) i Luengo (-).

TAU VITÒRIA: Prigioni (3), Hansen (11), Jacobsen (19), Scola (19), Splitter (6) -cinc inicial-, Erdogan (20), David (2), Vidal (-) i Ukic (6).

ÀRBITRES: Arteaga, Amorós i Pérez Pizarro. Eliminaren per cinc faltes personals Hansen (minut 38), Jacobsen (minut 39) i Timinskas (minut 40).

PARCIALS:
8-29, 31-49 -descans-, 52-66 i 80-85 -final.

Un cap de fibló anomenat Tau Cerámica necessità només deu minuts, els que durà el primer quart, per deixar vista per a sentència la final de la Copa del Rei 2006, disputada en el Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid, davant el Pamesa València (80-85) i confirmar-se com l'autèntic rei del torneig del KO dels darrers temps, amb tres títols en els darrers cinc anys.

Si les graderies anotassin cistelles, els valencians possiblement haurien guanyat aquest partit de llarg, amb una marea taronja que superava en nombre les camisetes blaugrana dels de Vitòria en el Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid. Però el bàsquet és una altra cosa, un esport on cinc homes mesuren les seves forces contra uns altres cinc, i allà el Tau no deixà cap dubte del fet que, en l'actualitat, no té rival.

Deu minuts, els que durà el primer quart (8-29), foren necessaris perquè els bascs s'embutxacassin la seva cinquena Copa, el seu segon títol després de la Supercopa de Granada, en un any 2006 que pot ser inoblidable per a ells, després de l'amarg gust que els deixaren la temporada passada les derrotes en la final de l'Eurolliga, davant el Maccabi de Tel Aviv, i, especialment, a la Lliga ACB, amb aquells 40 segons fatídics del cinquè partit davant el Reial Madrid.

Fou una passa de gegant per a un equip que en els darrers temps ha estat protagonista en el bàsquet espanyol, amb quatre finals de Copa en cinc anys, i que viu amb intensitat la seva època daurada, que li ha permès acostar-se als tres 'grans' en títols (Reial Madrid, Barcelona i Joventut). El trofeu aixecat el 1995 en la Copa a Granada, després de derrotar l'Anway Saragossa en la final, o possiblement ja des de l'any anterior, quan caigueren davant el Barcelona a Sevilla malgrat els esforços de qui avui és el seu tècnic, Velamir Perasovic, foren les llavors plantades per recollir uns fruits ja en aquestes darreres temporades, en què ha crescut de la mà d'un jugador immens, Luis Scola.

Els de Perasovic, a l'igual que feren davant el Joventut i el Reial Madrid, sortiren en tromba i el seu cinc inicial fou una màquina que resolgué la final en el primer quart amb un parcial de 8-29. Després varen saber administrar l'avantatge.