El Mallorca va fer bo aquell principi tan arrelat en la mitologia futbolística que resa «entrenador nou, victòria segura». Però el Mallorca no només guanyà el partit sinó que es mostrà molt superior al seu rival i, allò que és fonamental per recuperar l'autoestima: en cap moment va semblar que patís pel resultat. El Mallorca vencé, però també posà les bases per convèncer els més reacis que pot romandre una temporada més a la Primera Divisió.
El Mallorca de Gregorio Manzano es mostrà més equilibrat i desacomplexat del que ho havia estat amb Cúper. Els jugadors mostraren un canvi absolut en la seva actitut, lluitaven les pilotes com no ho havien fet en la present temporada i demostraren una coordinació i entesa sorprenents i a més a més, tengueren més possessió que el rival i un millor posicionament que el contrari.
La mà del nou tècnic es notà en el ressenyat canvi d'actitud, però també en un esquema de joc amb una línia defensiva molt més ordenada, un mig del camp mot treballador i una davantera més connectada amb la resta de l'equip, per bé que encara massa poc efectiva.
El plantejament de Manzano va consistir a situar quatre homes en defensa, situats en línia, dos pivots jugant en paral·lel, per bé que era Basinas qui assumia la conducció de l'equip, dos homes per les bandes i Arango i Pisculichi en l'atac. El tècnic del Màlaga, Manuel Hierro, introduí molts canvis respecte de les dues anteriors alineacions i situà quatre homes en defensa, dos pivots, tres homes per davant i Ballesta com a única referència en atac.
El partit va començar amb una jugada que era tota una declaració de principis del nou Mallorca. Conducció per banda esquerra de Pisculichi culminada amb una centrada damunt l'àrea i allà Arango rematà molt bé amb el cap, però Arnau, que tengué una molt bona actuació mentre va estar al terreny de joc, rebutjà la pilota fora.
Al minut 10, va ser Pereyra qui rematà una nova assistència de Pisculichi. El Mallorca era clarament superior i el Màlaga només disparà una vegada contra la porteria de Prats. Fou un xut llunyà d'Edgar en el minut 31. Els de Manzano, en canvi, tengueren dues ocasions més abans del descans. Una va ser en el minut 36, quan Pisculichi rematà una falta treta per Arango i en el minut 37 quan Tuni rematà a la sortida d'un córner. La primera meitat finalitzà amb empat.
El segon temps, la tònica de superioritat mallorquinista es mantingué i, el que és més important, es traduí en gols. Al minut 51 Arango avisà que el Mallorca no es conformava amb l'empat amb un xut que es perdé lleugerament alt. Al minut 55 arribà el primer gol. Una passada de Basinas damunt l'àrea va ser amortida per Ribeiro i Pisculichi aprofità per afusellar Goitia.
En el minut 72 i en el minut 93 el Màlaga disposà de dues bones ocasions, però va ser al minut 95 quan Campano, amb un xut fort i col·locat establí la sentència definitiva. I com que la desgràcia va per barris, l'afició malaguista acomiadà el Mallorca amb mamballetes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.