De la final frustrada a la mocadorada final

El partit s'havia plantejat com un duel decisiu, però els de Cúper no mostraren símptomes de millora

TW
0


El partit d'ahir havia de ser una gran final: el president havia reclamat l'ajut del públic durant la setmana, els aficionats havien exhaurit les entrades (regalades, això sí) en poc menys de cinc hores, i l'entrenador parlava de «revolució» hores abans d'iniciar-se el matx.

Calia esperar, doncs, un partit carregat de dramatisme i amb molta intensitat a causa de la importància dels punts en joc. Però res més enfora del que passà. Als catorze segons, un exvermellenc, Daniel González Güiza, va fer tornar a la realitat l'estadi de Son Moix. Només la seva manca de punteria féu que el partit no quedàs liquidat abans del primer minut.

Després tot resultà un cúmul de despropòsits, amb un Mallorca arrasat per un conjunt de mitjan taula i una grada que en moltes ocasions no va poder reprimir el seu disgust amb el que està succeint.

Abans d'arribar al temps de descans, els més impacients ja s'havien fet sentir, però va ser quan Muñiz Fernández assenyalà el final de la primera part que amb més força varen sentir-se els xiulets de bona part dels prop de vint mil aficionats presents a les grades.

El gol de Juan Arango, en el que seria el primer i darrer llançament del Mallorca entre els tres pals, va reconciliar momentàniament equip i seguidors. No debades, els maltractats aficionats vermellencs es conformen avui dia amb molt poquet per quedar satisfets. Però el conjunt de Cúper no sap ni guanyar i quan encara s'estava assaborint el «xurro» del migcampista veneçolà, Matellán aprofità una errada de Toni Prats per tornar a posar les coses tal com estaven.

Després tot fou un voler i no poder, per a desesperació d'uns aficionats que començaren a buidar les grades de Son Moix minuts abans que el col·legiat assenyalàs el final del matx. D'altres, la majoria, varen optar per quedar-se fins al final. I d'entre aquests, no varen ser pocs els qui en acabar el matx manifestaren el seu disgust traient els mocadors. Les grades de Son Moix varen oferir així un aspecte inèdit des que Héctor Cúper ocupa la banqueta del Mallorca. De fet, no s'havien vist mocadors a l'estadi des que la temporada passada el conjunt llavors entrenat per Benito Floro no aconseguí superar el Vila-real. Aquell, de fet, fou el darrer partit del tècnic asturià a la banqueta de Son Moix, ja que el consell d'administració el destituí vuit dies més tard, després de caure derrotats a Anoeta.

El president Vicenç Grande va reiterar ahir la seva confiança en l'entrenador argentí, però el cert és que l'ambient que envolta l'entorn mallorquinista comença a resular irrespirable. Res no fa pensar en una destitució abans de jugar a Màlaga, i molt menys en la dimissió del tècnic, tot i haver-se mostrat ahir derrotat en la roda de premsa posterior al partit. Tanmateix, el Mallorca tanca la classificació amb aspecte de cadàver i algú haurà de fer, tan aviat com sigui possible, una passa endavant. Perquè tots, tots, volem que el Mallorca quedi un any més a Primera Divisió.