"Fora!"

La paciència de l'afició mallorquinista s'ha exhaurit. S'ha fos com un lliri. I ahir el mallorquinisme ho expressà de la manera més contundent de les que ho sol fer: la meitat de l'estadi fugí quan el Getafe marcà el seu gol, l'altra cinquanta per cent esperà que acabàs el partit i aleshores féu una sonora xiulada i mostrà una mocadorada de les més contundents que recorden els barralets més vells.

Qualsevol equip que s'enfronta, aquesta temporada, al Mallorca sembla un equip de Champions i ahir el Getafe no va ser l'excepció. Els de Schuster dominaren el partit, superaren en tot menys en efectivitat els de Cúper i si no hagués estat perquè ahir Nunes estava il·luminat, se n'haurien enduit els tres punts.

El Mallorca no té nord i Héctor Cúper ha perdut els papers. El tècnic ahir intentà l'enèsima prova d'alineació i provocà una certa revolució en l'onze titular i prescindí de gent habitual com Maciel, Farinós, Borja i Jonás Gutiérrez i no alineà d'entrada Víctor ni Moyà, però no serví de res. La revolució no significà cap canvi en l'actitud dels jugadors i no apuntà cap millora en cap de les línies.

L'empat no dóna la imatge del que va passar ahir damunt la gespa de Son Moix. El Getafe va ser molt superior al Mallorca. El partit començà amb domini dels madrilenys, que al primer minut de joc disposaren d'una ocasió clara en el cap de Güiza, que rematà una pilota penjada damunt l'àrea i la pilota sortí llepant el pal esquerre de la porteria mallorquinista.

Al minut 13 Güiza tornà a plantar-se sol davant Prats, que en aquesta ocasió va ser més ràpid i li prengué la pilota.

La primera meitat va ser de clar domini visitant i tot i que acabà sense novetats en el marcador, hauria pogut concloure ambm el partit decidit per als homes de Schuster, que al minut 44 disposaren d'una nova bona ocasió. Gavilán engaltà un fort i ben col·locat tret que Cortés rebutjà amb el cos.

A la segona part, el domini esdevingué més altern i en algunes fases, el Mallorca aconseguí acumular certa possessió de pilota. Tot i amb això s'ha de destacar que els de Cúper només realitzaren un xut entre els tres pals rivals, que va ser el gol. Aquest arribà en el minut 68, quan Pisculichi protagonitzà una bona jugada per la banda esquerra, penjà la pilota damunt el punt de penal i allà, Arango rematà engaltant la pilota que després de botar en terra i pegar al travesser entrà dins la porteria.

Lluny d'aprofitar la situació, el Mallorca es tornà a adormir i el Getafe, sense la força del primer temps, però amb perseverància, recuperà el domini del matx.

Era inevitable que, tard o prest, arribàs un gol dels visitants. I així va ser al minut 77. Pernía botà una falta damunt l'àrea mallorquinista, Riki rematà i envià la pilota a l'escaire, Prats no aconseguí blocar i Vivar Dorado aprofità per introduir la pilota dins la porteria mallorquniosta.

Totes les deïtats invocades durant la setmana per Vicenç Grande ajudaren el Mallorca a sumar un punt immerescut, però si els jugadors mallorquinistes no xuten a porta el miracle demanat és massa gran i l'ajuda divina no pogué passar de l'empat.