Moisés Sánchez: «El repte és fer medalla a Pequín»

-L'or en el Campionat d'Espanya no ha estat una sorpresa... Entrar al tapís com a favorit suposa sempre una pressió afegida?

-Els bons resultats aconseguits l'any passat, la trajectòria ascendent en la competició i el fet de ser un dels lluitadors amb més experiència internacional feien que sortís com a favorit. Però és cert que no tot són aventatges. Et diuen «enhorabona has estat el campió, però era previsible». Aquestes afirmacions infravaloren molt la meva feina i s'ha de tenir en compte que el meu pes -66 quilos- és la categoria que té més competència de l'Estat, amb molta gent que té possibilitats de fer coses en l'àmbit internacional.

-Ha estat un Campionat difícil? Quin és el combat més dur que heu hagut de superar?

-He hagut de salvar alguns combats molt difícils, tant en qüestió d'estratègia com de tècnica, però al final els he poguts resoldre bé. Probablement el combat més difícil i dur fou el que m'enfrontà amb el també mallorquí Ismael Navarro.

-Aquesta ha estat un gran cita no tan sols per a vós, sinó per a tota l'expedició balear. Es pot parlar de supremacia de la lluita illenca?

-Encara que l'any passat les baixes ens restaren protagonisme en l'edició del Campionat d'Espanya, la Federació Balear és molt potent i els resultats obtinguts ara ho confirmen. En aquest torneig hi participàrem 16 lluitadors i aconseguírem 13 medalles -vuit d'or. A més, ens hi proclamàrem campions d'Espanya per federacions i per clubs.

-Quina és la meta per assolir del calendari de proves que marcarà a partir d'ara la vostra temporada?

-El repte és una medalla en el Campionat del Món de Pequín 2006, el mes de setembre. No hi ha mai garanties, però pensam que tenim opcions. Aconseguir el màxim nivell per disputar aquest gran torneig marcarà la resta de les meves participacions d'enguany. Aquest és el cas del torneig que disputarem la setmana vinent a París, una prova preparatòria per a l'Europeu, que serà entre els mesos d'abril i maig i en el qual, possiblement, no prendré part. Dependrà del que decideixin l'entrenador i la selecció espanyola.

-Quin és el vostre principal rival?
-El búlgar Nicolai Gergov, actual campió del món i d'Europa. Ja m'ha vençut tres vegades i derrotar-lo seria llevar-me una espina que duc clavada. A més, la seva derrota m'aniria molt bé amb vista als resultats classificatoris per als Jocs Olímpics.

-Teniu una beca per preparar els Jocs de Pequín a Madrid... no heu pensat mai a deixar l'Illa?

-No. Aquí tenim bons centres mèdics i instal·lacions que són de les millors de l'Estat. A més, el Govern ens dóna suport. Ara el repte és obtenir més ajudes per situar-nos al nivell d'altres països.

-El fet que la lluita sigui un esport minoritari dificulta l'accés a les subvencions?

-És clar que no es valora una medalla de bronze en aquest esport com en altres de més populars. Com a prova, he demanat la revisió de la meva beca al secretari d'Estat per a l'Esports i al director de l'ADO, Jaime Lissavetzky, perquè crec que no s'ajusta ni als resultats ni a la progressió experimentada. Si continuu evolucionant i els mitjans no milloren, deixaré de progressar.