Okubo lluità sense sort durant els noranta minuts. | REUTERS

TW
0

Pep Verger

El Reial Mallorca mostrà tímids símptomes de recuperació, però tornà a perdre (2-1) davant una patètica Reial Societat. Guanyar era necessari, quasi imprescindible, tot i que encara resta un món per al final de la Lliga. El Mallorca arribava a la cita davant la Reial Societat com a coer després del triomf del Màlaga davant l'Athlètic de Bilbao dissabte horabaixa i amb tres baixes importants, ja que Tuzzio, Navarro i Doni -sancionats- no podien jugar. La Reial Societat, l'equip més golejat de Primera Divisió -el segon és el Mallorca- afrontava el duel amb el revulsiu que sempre suposa l'estrena d'entrenador, ja que Gonzalo Arconada substituí el destituït José María Amorrortu.

Així, com no podia ser d'altra manera, Cúper presentà un onze novedós amb la presència de l'argentí Leo Pisculichi a l'equip. El tècnic argentí va fer debutar una nova parella de centrals, ja que vora Nunes jugà l'italià Potenza, amb Cortès i Maciel com a laterals. Pereyra i Arango es col·locaren a l'eix del centre del camp, mentre que Gutiérrez se situava a la dreta i Pisculichi a l'esquerra. En atac, sense novetats, amb els ja habituals Okubo i Víctor.

El partit s'inicià sense un clar dominador.
Skoubo controlà una pilota -possiblement amb la mà- d'esquena a porteria a la frontal de l'area, i engaltà un xut ras i col·locat just girar-se que Moyà no va poder aturar. Encara no s'havia complert el primer quart d'hora i el Mallorca ja perdia. Quin desastre!

El Mallorca no s'enfonsà, sinó que un minut després pogué empatar, però Víctor i Jonás no encertaren en la rematada final.

El conjunt d'Héctor Cúper dominava ara amb claredat i tenia tancada la Reial Societat a la seva pròpia parcel·la. Turienzo Àlvarez no assenyalà un clar penal de Garrido a Okubo i de res no serviren les protestes mallorquinistes.

Borja hagué de substituir Pereyra, lesionat, abans d'arribar a la primera mitja hora de joc i la Reial, per moments, semblà recuperar una mica d'alè. El Mallorca, en tot cas, no estava derrotat, sinó que continuava cercant l'empat. I arribà en el minut 33 quan una centrada de David Cortés des de la dreta fou pentinada per Arango i Pisculichi, completament sol, superà Riesgo. El Mallorca era millor i l'empat era ben just quan l'àrbitre assenyalà el camí dels vestidors.

Just iniciar-se la segona meitat, Skoubo fallà una clamorosa oportunitat quan envià fora l'esfèric després de superar amb un control orientat amb el pit a Moyà. La inicial ocasió dels donostiarres fou un miratge, ja que el Mallorca continuava jugant millor, tot i no crear ocasions.

La Reial jugava al contracop, però el domini dels homes de Cúper era inútil i infructuós. Braulio s'estrenà, però quedà inèdit.

La Reial Societat millorà una mica en el tram final, però no aconseguia crear perill. I a sis minuts del final, Mark González aprofità una passada de Mikel Alonso per marcar i atorgar tres punts vitals al conjunt de Gonzalo Arconada.

El Mallorca de Cúper quedava així sentenciat com a coer. Avui, és el pitjor equip de Primera.