Gálvez dóna el primer triomf a l'Illes Balears a la Challenge

El ciclista català fou el mès rapid en l'esprint final i creuà vencedor la línia d'arribada del circuit urbà del passeig marítim amb un registre de 2 hores, 9 minuts i 17 segons, i donà temps a un gran grup que entrà compacte a meta. El campió suís del Phonak, Martin Elmiger, i l'alemany Heinrich Haussler (Gerolsteiner) foren segon i tercer en un esprint que el gran favorit al triomf, Óscar Freire, no disputà. El tricampió del món es prengué l'etapa com un entrenament i entrà en el lloc 143.

Un total de 189 corredors foren els que prengueren la sortida d'una etapa que fou fidel al guió d'anys anteriors: sortida a velocitat de passeig, escapada amb pocs homes i arribada massiva.

Els corredors de l'Illes Balears -amb Alejandro Valverde i els mallorquins Toni Colom i Joan Horrach-, i ciclistes de renom com Gilberto Simoni, Paolo Bettini o Óscar Freire foren el centre d'atenció dels aficionats i els mitjans de comunicació a la sortida, emperò en cursa, les grans estrelles passaren gairebé desapercebudes.

Com sempre, foren els més modests els encarregats de moure la cursa. Es duien disputats només 17 quilòmetres, dels 100 que constava l'etapa, quan Israel Núñez (Kaiku) i Víctor Hernández (Grupo Nicolás Mateo) provaren sort aprofitant la proximitat de la primera meta volant del dia i la permissibilitat d'un gran grup que sempre va estar controlat pels homes de l'Illes Balears i el Quick Step. Núñez i Hernández rodaren escapats entre la segona volta i la vuitena, però l'escamot no els concedí més que 2:25 minuts, la màxima diferència que assoliren en el cinquè pas per meta. L'aventura estava condemnada al fracàs, però l'esforç dels escapats, que sempre rodaren en perfecta sintonia, els permeté pujar al pòdium com a primers líders de les metes volants (Víctor Hernández) i dels esprints especials (Israel Núñez).

A disset quilòmetres per a l'arribada, el gran grup, que ja marxava com una locomotora, neutralitzà l'escapada. Illes Balears i Quick Step foren els que més treballaren per controlar l'etapa i preparar l'arribada. Amb el vent de cara el gran grup afrontà el darrer quilòmetre i fou llavors quan Isaac Gálvez començà a imposar la seva llei. Sempre ben col·locat, escalà posicions i llançà l'atac final en el moment ideal per guanyar l'etapa.