Els jugadors protesten a Mejuto González. | FÉLIX ORDÓÑEZ.

TW
0
Tomeu Martí Nova passa enrere del Mallorca, que caigué derrotat (2-0) davant l'Espanyol, un dels equips que per la trajectòria d'aquest començament de Lliga i pel que demostrà ahir, serà rival directe del Mallorca en la lluita per eludir el descens.

El cert és que el resultat es pot considerar injust, no perquè el Mallorca meresqués qualque cosa més, sinó perquè ambdós conjunts mereixien perdre, ja que oferiren un espectacle paupèrrim i de baixíssima qualitat. Un futbol mediocre, espès i avorrit. L'Espanyol i el Mallorca jugaren un partit comdemnat a l'empat a zero, que només es trencà per una jugada embullada dins l'àrea mallorquinista en la qual Mejuto González assenyalà un penal dubtós. Una hàbil i ràpida acció de contraatac, dos minuts després del primer gol i amb el Mallorca desorientat, conduïda per l'únic home que es pot salvar de la crema, Iván de la Peña, i rematada per un exmallorquinista, Luis García, acabà d'enterrar el partit.

Héctor Cúper i Miguel Àngel Lotina feren un plantejament molt semblant, amb quatre defensors, quatre migcampistes i dos homes en punta, però el domini del matx i la possessió de la pilota foren favorables, sense discussió, al conjunt local.

La primera part resultà molt equilibrada, amb més domini de l'Espanyol, però sense que cap dels dos equips no fos capaç d'acostar-se amb perill real a l'àrea rival. En el minut 13, en un servei de falta, De la Peña va penjar la pilota a l'àrea petita i el rebuig posterior de Prats va ser massa fluix, però Tamudo no va arribar a rematar.

Durant els primers quaranta-cinc minuts, el Mallorca només amenaçà relativament la porteria de Kameni en dues accions. Varen ser dos xuts de Borja des de fora de l'àrea. El primer, en el minut 20, tocà un defensa i sortí desviat. El segon, en el minut 28, el neutralitzà Kameni amb una aturada espectacular.

En el minut 38 arribà la jugada que rompé el partit de manera definitiva. L'àrbitre assenyalà penal en una jugada en què semblà que Iuliano s'havia recolzat en un davanter local.

Tamudo, en el minut 39, transformà el penal en gol.

Eren els moments decisius de l'enfrontament i, amb el Mallorca encara atordit, De la Peña conduí una jugada ràpida de contracop i assistí molt bé Luis García que, davant la sortida de Prats, féu una rematada que superà el porter mallorquí. Era la sentència del matx.

En la segona part, el Mallorca es mostrà impotent i incapaç de remuntar el marcador. El futbol dels locals i dels visitants era encara més especulatiu i avorrit que en la primera meitat, i només la lluita particular d'un Iván de la Peña molt motivat, a la recerca del gol, posava la nota de color a un futbol gris i trist.

El Mallorca, tot i perdre, i a pesar dels diversos canvis amb caire ofensiu introduïts per Cúper, va ser incapaç de crear cap ocasió de gol en tota la segona part. Un bagatge més pobre, ofensivament parlant, és impossible: zero xuts a porta en la segona meitat.

D'aquesta manera, el partit conclogué amb els tres punts per al conjunt blanc-i-blau. Per la seva banda, el Mallorca tudà una ocasió d'or per escalar fins a la zona tranquil·la de la classificació. Continua la malastrugança del Mallorca i de Cúper a Montjuïc.