Anatoly Karpov, tot un referent en el món dels escacs, continua en forma. Ahir repassà l'actualitat escaquista amb una sucosa roda de premsa en el marc del Festival Chess de Calvià. Campió del món, ha guanyat innumerables torneigs i dominà el joc mundial fins a l'aparició de Kasparov, amb qui ha mantingut una dura i perllongada rivalitat. L'any 1984 es va enfrantar pel títol mundial amb Kasparov en un duel que fou suspès per la Federació Internacional, després de cinc mesos. Un any després, en un nou enfrontament, fou superat pel seu gran rival.
Ahir, Karpov era a Mallorca per promocionar les activitats de l'escola d'escacs que du el seu nom i que s'emmarquen dins el II Chess Festival d'escacs 2005. Karpov, que complimentà ahir la seva primera visita a Mallorca, col·labora ara, retirat ja dels escacs professional, amb Unicef, i dirigeix les escoles d'escacs que duen el seu nom, a més de promocionar el seu esport per tot arreu.
L'antiga Unió Soviètica tenia 5 milions de llicències federatives i 50 milions d'escaquistes aficionats. La desintegració de l'estat soviètic provocà també un terratrèmol en el món dels escacs. «Hi hagué problemes per mantenir el nivell del joc rus, especialment entre 1986 i 1996 perquè l'estat que amamantava l'escacs soviètic pràcticament desparegué... Poc a poc millorà i ara hi ha una Federació Russa molt activa i sòlida... A més, els governs autònoms de les províncies russes promouen ara els escacs, especialment als col·legis...», manifestà.
A la passada Olimpíada d'escacs, feta a Calvià, Rússia no aconseguí la victòria. Karpov, interrogat sobre aquesta qüestió, explicà que Rússia té l'obligació, com a mínim, de lluitar sempre pel podi. «S'ha de considerar que cada dia hi ha més competència, els jugadors d'altres països són cada dia més bons. A més, no sempre els millors russos són els que defensen l'equip. Reconec que l'actuació de Rússia en el Campionat d'Europa, realitzat després de la Olimpíada de Calvià a Gotemburg durant l'estiu, fou desastrosa. Rússia no pot guanyar sempre, però hauria d'estar sempre lluitant pel podi. Hi ha un abans i un després de 1986, ja que fins aquell moment per tots els jugadors, en aquells moments soviètics, era un honor defensar l'equip del seu país...», expressà.
Karpov fou també interrogat sobre si aspiraria a presidir la Federació Internacionalment i, irònicament, li demanaren també si comptaria amb Kasparov com a vicepresident. «No està mal pensat», començà dient referint-se a la possibilitat de comptar amb Kasparov. I afegí: «Diferents federacions m'han proposat ser candidat a la presidència de la FIDE, però encara no he adoptat una decisió definitiva. Hi ha moltes coses que es poden fer pels escacs en el món i moltes federacions, especialment a Europa, noten la necessitat imperiosa que el govern d'aquest esport internacional canviï», manifestà.
Karpov tingué paraules de retrets pels dirigents de la Federació Internacional, als qui responsabilitzà del desprestigi creixent del campió del món. «La imatge del campió del món d'escacs ha estat molt danyada en els darrers anys, i estic convençut que s'ha fet aposta. Els campions del món escaquer sempre han tingut una posició social molt important... Era un home públic, en el millor sentit de la paraula, amb influència davant la Federació Internacional i moltes estatals... Aquesta rellevància social del campió del món no era ben vista pels dirigents de la Federació Internacional des del filipí Florencio Campomanes fins avui... Aquest fet és molt xerec, ja que és bo que el campió del món sigui rellevant, conegut, perquè contribueix a la promoció de l'esport. Quan Fischer, Kasparov o jo mateix érem campions del món no hi havia problemes per trobar patrocinadors...», digué.
Respecte a la millor fórmula per accedir al títol de campió del món, Karpov es decantà pels duels en benefici dels torneigs. «El pitjor per disputar el Campionat del Món és el d'eliminatòries curtes a només dues partides. És un sistema que depèn massa de l'atzar... Entre una Lliga a doble volta com la que s'ha disputat ara a l'Argentina per trobar el campió del món o el sistema tradicional piramidal fins a arribar a un duel d'un contra un a moltes partides, no estic segur de quin és el millor sistema. En tot cas, consider que el millor és encara el duel. Ara bé, si per alguna raó s'estimàs més un torneig amb diversos jugadors, en lloc de vuit jugadors a doble volta seria millor quatre jugadors a quatre voltes. Cada participant jugaria així dues vegades amb blanques i dues amb negres amb cada un dels seus rivals... En tot cas, ara a l'Argentina, Topalov ha estat el millor...», va afirmar.
Karpov parlà també del duel pel Mundial que no s'arribà a disputar davant Bobby Fischer. «Marcos, aleshores dictador de Filipines, donà cinc milions de dòlars pel Mundial i aquests doblers s'invertiren en un combat de boxa... Negociàrem en diferents ocasions. Ens vérem a Córdova, on se celebrava un torneig patrocinat per Montilla Moriles, i més tard a l'aeroport de Barajas, però no ens posàrem d'acord. Més endavant, als EUA, estàvem quasi d'acord quan Fischer es va aixecar i va trencar les negociacions», acabà dient l'excampió del món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.