Costa avall i sense fre

Va ser dijous quan l'Alcoià eliminà l'onze de Cúper de la Copa del rei. Ahir, el tècnic argentí oferí confiança als onze futbolistes que feren una bona primera mitja hora davant el Racing, tot i que el Mallorca just empatà (0-0). Però el resultat fou quasi idèntic: golejats!

D'inici, després d'uns primers minuts d'alternatives, el Vila-real es féu amb el domini total del joc. L'onze de Pellegrini és molt millor que el Mallorca i ho demostrà amb bones combinacions en la pròpia parcel·la vermellenca. El Vila-real tocava i tocava a l'espera del moment oportú.

Que el conjunt de Pellegrini era millor era una evidència, però ningú no es podia imaginar que Riquelme marcaria un gol olímpic. No va ser una magnífica treta de cantonada, sinó tot el contrari. La pilota botà a l'interior de l'àrea, però Jonás Gutiérrez, que era al primera pal, es va mig girar per fer possible que l'esfèric entràs a la porteria de Prats.

El Mallorca mostrà una tímida reacció, però Iuliano, de cap, no encertà. Arango, poc després, envià la pilota al pal i un minut després, Tuni va fer possible una gran rematada del veneçolà que rebutjà Sorín.

El Vila-real tenia seriosos problemes sense la pilota, però el Mallorca no ho va saber aprofitar. La qualitat del Vila-real no tardà a decidir el partit poc després que es complís la primera mitja hora de joc. Riquelme centrà des de la banda dreta i la pilota després de botar al terra fou rematada per José Mari, que es llançà en planxa. Prats no va poder fer res per aturar la pilota.

Encara abans del descans, Tuni va fer una molt bona passada a Doni que, completament sol des de l'interior de l'àrea, provocà el lluïment de Viera. I ja en el darrer minut de la primera part, Forlán féu el tercer i deixà així el duel sentenciat.

La segona part començà sense canvis. El Mallorca, lluny de reaccionar, va veure com José Mari, completament sol, no encertava davant Prats.

Cúper, a la fi, cercà solucions i donà entrada al japonès Okubo en substitució de Tuzzio. El tècnic argentí no arriscà, tot i la contundent derrota, sinó que endarrerí Tuni fins al lateral, situà Navarro com a central i Arango ocupà el lloc del solleric. En resum, que el millor i més ofensiu futbolista del Reial Mallorca -Tuni- era col·locat en el lateral.

Tres minuts després, Yordi entrava per Víctor, però no canvià res. El Mallorca ho intentava, però el Vila-real continuava tocant i tocant l'esfèric davant la passivitat dels vermellencs.

Cúper, en el minut 68, va fer entrar Pereyra en substitució de Tuni, i retornà Navarro a la seva habitual ubicació en el lateral esquerre.

El Mallorca era una caricatura d'equip, un esperpèntic grup sense idees ni verticalitat. Un complet desastre. El cronòmetre semblava aturat, ja que el partit es feia etern. I s'arribà al final sense més novetats al marcador.