Torres manté viva la flama espanyola

BÈLGICA: Proto, Vanden Borre, Hoefkens, Van Buyten, Deschaht, Vanderhaeghe, Buffel, Simons, Goor, Mbo Mpenza i Emile Mpenza.
Deflande per Borre en el minut 61, Walasiak per Buffel en el 61 i Pieroni per Mbo Mpenza en el 76.
ESPANYA: Iker Casillas; Salgado, Marchena, Puyol, Antonio López, Joaquín, Xavi, Albelda, Vicente, Raúl i Fernando Torres.
Villa per Joaquín en el minut 51, Reyes per Vicente en el 51 i Baraja per Fernando Torres en el 70.
ÀRBITRE: Lubos Michel, d'Eslovàquia. Va mostrar tarjeta groga a Vanden Borre, Simons i Deschacht, de Bèlgica; i a Salgado, Albelda, Villa, Torres i Xavi, d'Espanya.
GOLS:
0-1: minut 56, Torres.
0-2: minut 59, Torres.

Fernando Torres, amb els seus dos gols, va assegurar la repesca per a Espanya, sempre que derroti San Marino dimecres i, per tant, les opcions de poder participar en el Mundial d'Alemanya, després que Luis Aragonés posàs en pràctica amb èxit en el segon temps el seu pla B, una alternativa tàctica nova, que Bèlgica no va poder suportar.

La connexió Reyes-Torres va ser providencial. I en dues arrancades de l'andalús, Espanya aconseguí la victòria. Fernando Torres, per fi, va explotar en la selecció. Ho necessitava. Jugava amb massa ansietat. Portar el nou a la camiseta li ha pesat molt. Segurament perquè té amb massa focus que l'il·luminen i l'assetgen. Però per fi va arribar el seu dia. En 22 partits havia marcat fins només tres gols. Ahir en només un, en va fer dos. Era un dia especial. Una nit en què s'havia de donar la cara. I amb el partit molt complicat.

Feia falta a aquesta generació de la playstation un dia feliç. Una nit de glòria. I el tàndem Reyes-Torres es va divertir a Brussel·les, amb una atmosfera d'al·lots joves a la grada, estudiants del programa Erasmus que sortiren a celebrar el triomf per la ciutat.

Espanya no va jugar bé en el primer temps. Tots els seus jugadors rendiren per sota de les seves possibilitats. Costà a Espanya crear joc, amb Xavi, més imperfecte que altres vegades per culpa de Simons, el guardià belga del PSV, a sobre d'ell. I amb escassa rellevància de Joaquín, d'Albelda, de Vicente i de Torres en el joc. Com gairebé tot l'equip, en suma. Però l'entrada de Reyes i l'encert de Torres canvià la situació.