Alonso, campió del món

A més, el d'Oviedo travessa la porta gran de la F-1 deixant un rècord difícil d'igualar. És el més jove que és el millor en aquest circ, i fins i tot supera el mític Emerson Fittipaldi i altres mites d'aquest esport com Juan Manuel Fangio, Ayrton Senna, Alain Prost i Michael Schumacher, que va trobar per fi successor al seu tron.

El puny alçat, el seu gest habitual en les victòries o en els seus pòdiums aconseguits, es va repetir en aquesta ocasió en el Gran Premi de Brasil. Alonso no va fallar, el seu R25 tampoc i la seva tercera posició, el que li feia falta, li donava el títol davant de l'eufòria de tots els membres de la seva escuderia, d'Astúries i de tot Espanya.

El pilot asturià va estar segur. Va fingir que s'escapava en l'inici de la cursa, però la sortida del «safety car» el va obligar a cedir davant de Montoya (Mclaren-Mercès). Kimi Raikkonen no va poder fer res, va intentar fer la seva correguda, com en els últims grans premis, però el seu rival va acudir puntual a la seva cita amb la glòria.

Fernando Alonso tanca una magistral tercera temporada. Sis triomfs (Malàisia, Bahrein, San Marino -aquestes tres consecutives-, Europa, França i Alemanya). Va aguantar l'estrebada final del pilot finlandès i llevant l'abandonament a Hongria, el segon de la temporada sense comptar la no participació a Indianapolis, tres segones posicions seguides i el tercer d'avui van demostrar que sense el cotxe més ràpid, però el més fiable, es pot ser campió. Un total de 117 punts per 94 de Raikkonen, mentre que els altres es van quedar molt lluny.

Ara, es presenta el futur per al pilot asturià, que va fer bo el seu acabat d'estrenar premi Príncep d'Astúries, que en el 2006 haurà de fer bo el treball d'enguany i serà, per primera vegada, el rival a batre per tots.

Tanmateix, això amb prou feines va tenir incidència ja que el «safety car», després d'un xoc de David Coulthard, entrava en pista en la primera volta i reagrupava tots els monoplaces. Una vegada que va partir el cotxe de seguretat, la fam de victòria de Juan Pablo Montoya li va donar la primera posició, encara que amb certa permissivitat de l'asturià, que sabia que no havia de cometre errors ni ficar-se en problemes en els avançaments.

A partir d'aquí, tot era mantenir la vigilància sobre el seu gran rival i, com en els anteriors grans premis, confiar en la fiabilitat de l'R25 i en el seu pilotatge per pujar al pòdium, sempre que no hi hagués errors a l'hora de fer benzina.

De tota manera, per a això, Fernando Alonso va rodar molt ràpid al principi marcant distàncies amb Raikkonen. Va ser el primer a entrar a «boxes», volta 22, i quan va tornar a la pista era sisè, només per moments, perquè aviat es va posar cinquè i a prop de Jenson Button (BAR) i Michael Schumacher (Ferrari).

En el ball d'entrada a «boxes», tot va tornar al seu ordre més normal. Montoya liderava, el finlandès era segon i el d'Oviedo assegurava sense massa problemes la seva tercera plaça, la que el posava dins de la història de la F-1.

La resta de la correguda va ser una lluita pel triomf entre el colombià i «Ice Man», que van firmar el primer doblet de McLaren en cinc anys, perquè Michael Schumacher estava molt lluny, just per veure com un pilot espanyol entrava en la història i trencava el seu regnat de cinc anys.

Fernando Alonso s'ha convertit en el pilot més jove de la historia que guanya el campionat del món de Fórmula 1. Ara només li resta gaudir del que queda de campionat i ajudar el seu equip a recuperar el lideratge en la classificació de constructors, on McLaren-Mercedes va avançar Renault gràcies al doblet aconseguit per Juan Pablo Montoya i Kimi Raikonen. La diferència és molt petita i segur que la lluita arribarà fins al final.