Espanya se salva

Els pronòstics, basats en les molt millors posicions en el rànquing dels jugadors espanyols (Rafel Nadal, Juan Carlos Ferrero, Feliciano López i David Ferrer) que els italians (Andreas Seppi, Potito Starace, Daniele Bracciali i Giorgio Galimberti), feien presagiar una eliminatòria gairabé fàcil per a Espanya.

Sense oblidar que Espanya és encara la vigent campiona de Copa Davis, encara que sap que haurà de lliurar el testimoni i l'enciamera.

A tot això, a més, s'unia el fet que Itàlia «havia castigat» amb la no convocatòria el seu número 1, Filippo Volandri, per demanar aquest uns diners suplementaris per jugar i que Starace (núm. 2) queia a última hora per un fort procés gripal.

Però la Copa Davis és especial i plena d'històries. I aquesta última deia que Espanya en l'esmentada competició mai havia eliminat Itàlia en territori transalpí. I va estar molt a prop de repetir-se. Al final, amb ensurt i por al cos, no va ser així.

I això que el temut «parany» del públic no es produí ja que els espectadors de Torre del Greco, en la seva estrena en la Davis, es va portar correctament i, fins i tot, va aplaudir un Nadal el qual també adquiriren com a ídol.

El mallorquí, encara que patint més del normal, va guanyar Seppi (6-1, 6-2, 5-7 i 6-4), en un partit en el qual el manacorí va demostrar que és humà, ja que va sofrir una baixada física («no podia moure'm», va reconèixer després) a partir del tercer set que el va deixar contra les cordes.

A Nadal el va salvar el seu cor i la seva classe, el seu millor tennis, en un partit en el qual, a més de contra els bons cops de Seppi des de dins de la pista, va haver de lluitar contra un pitjor enemic: el desgastament físic.

Ferrero s'enfrontava a Bracciali en una decisió en la qual hi havia molt en joc: ell, els capitans i Espanya.

I damunt la pista va aparèixer el Ferrero que tots -menys avui els italians- desitgen: mentalitzat, concentrat, agressiu, que es jugava punts guanyadors i que imposava el ritme. Ho va pagar Bracciali, un jugador normalet. La prova és el marcador final: 6-3, 6-0 i 6-3, amb prou feines dues hores de partit. I Espanya obtenia el 3-2, la permanència en l'elit i trencar el seu malefici italià.