El batle de París no s'ho explica

«Vull mostrar joc net i saludar Londres i els seus ciutadans. He estat cordial amb el meu amic Ken Livingstone, el batle de Londres. No he estat tan afectuós amb tots els promotors de la candidatura de Londres perquè no estic segur que s'hagi duit aquesta competició amb els mateixos instruments, amb el mateix ànim», afirmà Delanoe.

El batle parisenc afirmà que la derrota francesa es deu al respecte que han mantingut pel «joc net», que pensaven que era un arma al seu favor. «De què es tractava, de fer la guerra i utilitzar instruments un poc guerrers en una competició esportiva? Volíem que fos justament la unió i la fraternitat els pobles», assegurà. Delanoe explicà que a l'hotel de Singapur va veure «gent que baixava en cites successives amb el primer ministre britànic, Tony Blair, i el patró de la candidatura, Sebastian Coe». «No vaig pensar que fos així, jo creia que s'havia de tenir el millor informe, la millor voluntat i crec que una immensa majoria del COI ha pensat això de París», digué.

Malgrat que assenyalà que no fa cap retret al president del COI, Jacques Rogger, ni a la institució, assegurà que «hi ha un problema i no hem estat nosaltres els que l'hem plantejat».

Entre la delegació de París crearen malestar les declaracions de representants de Londres atacant elements del projecte francès, com l'Estadi de França, que fou qualificat de «vetust» pels anglesos. «L'únic que dic és que si no s'ha que jugar net per guanyar una competició del joc net hi haurà evolucions un tant molestes», indicà.

El ministre francès d'Esports, Jean-Francois Lamour, reconegué que França «té dificultats per fer arribar les seves idees als membres del COI». «Ens hem mantingut en la nostra línia, respectant les regles del COI i no crec que això hagi jugat en contra nostra», digué.

El president del Comitè Olímpic Francès, Henri Serandour, assegurà que «s'haurà de cercar una explicació» al «trasllat del vot de països llatins de Madrid cap a Londres».

Assenyalà que perdre «per tercera vergada és autènticament dur», per la qual cosa digué que «s'haurà d'esperar un temps per saber si el nostre equip desitja ser candidat per l'organització d'altres Jocs».

Jean-Claude Killy, excampión olímpic d'esquí i un dels membres francesos del COI, afirmà que «s'haurà de trobar gent amb coratge per tornar a llançar una candidatura com aquesta».

El president francès, Jacques Chirac, visqué ahir la derrota de París com el cop de gràcia a una complicada i difícil dècada com a cap d'Estat, que arribarà al seu final en 20 mesos. El president havia posat les seves frustrades esperances en la victòria a la candidatura dels Jocs per aconseguir rellançar l'optimisme d'un país en dificultats.

Chirac, després de 40 anys en política i deu al capdavant de l'Estat, encarna la decadència d'un país deprimit econòmicament i socialment, amb un atur per sobre el 10 per cent, un creixement econòmic menor que el de Londres o Madrid, i que passa per un període de crisi col·lectiva que molts identifiquen ja com «el decliu francès». La decepció es fa grossa.