TW
0

Núria Llagostera no va poder repetir l'or que ja havia conquerit dissabte jugant a dobles, i es va haver de conformar amb la medalla de plata després de caure derrotada davant Laura Pons (6-2, 6-1). El cert és que la tennista de Granollers no va tenir excessius problemes per superar la de Cala Millor, que es va haver de posar una bossa de gel en la cama esquerra per calmar unes molèsties. Llagostera va caure després d'una hora i 18 minuts de partit. El primer set va resultar més equilibrat, sobretot en els primers cinc jocs. Llagostera es va apuntar el primer, per cedir en els dos següents, empatar a dos i, a partir del cinquè, cedir davant el millor joc desplegat per Pous, amb final de 6-2 per a la catalana. El segon i definitiu set també va tenir un començament equilibrat però a partir del 2-1 per a Pous, el partit ja no va tenir un altre color que el que va dictaminar la campiona d'Espanya individual del 2004.

La jornada
La darrera jornada dels Jocs de la Mediterrània Almeria 2005 va deixar a més, entre d'altres coses, la derrota de la Selecció Espanyola de voleibol en la final davant Egipte (23-25, 25-25, 18-25, 25-17 i 18-16). En waterpolo, el combinat estatal sí que es va fer amb l'or en superar Itàlia (9-7), mentre en tennis Nicolás Almagro va complir amb els pronòstics i s'adjudicà la final de tennis en superar el també espanyol Guillermo García López per 6-2 i 7-5. El tècnic de la Selecció Espanyola de waterpolo, Rafel Aguilar, va mostrar la seva satisfacció i assegurà que aquest és el millor començament per a un nou projecte per al qual, tot i això, «s'ha de tenir paciència». «Aquest és el millor final per a aquests Jocs. És un equip que ha començat a caminar i ho fa amb passes segures. Caldrà estar atents per si de cas arriba alguna ensopegada, mereix la confiança de seguir animant-los perquè torni a caminar», va subratllar l'entrenador.

En total, la representació espanyola ha sumat més de 150 medalles, gairebé un terç de les quals han estat d'or. Tot i aquest bon paper, Espanya ha ocupat el tercer lloc del medaller per darrere de França i d'Itàlia, les dues úniques grans potències esportives presents en els Jocs del Mediterrani. Uns Jocs que han tengut una escassa repercussió mediàtica pel pobríssim nivell oferit per molts dels països participants.