Els primers 19 quilòmetres del Tour 05, una contra rellotge individual, van tenir el color dels Estats Units, ja que el primer mallot de líder se'l va endur David Zabriskie (CSC) i el seu excompany i compatriota Lance Armstrong (Discovery) va presentar les credencials per aconseguir la seva setena victòria seguida.
Zabriskie va trencar el rellotge des de bon començament. Va ser un dels primers a sortir i va parar el seu crono en 20 minuts i 51 segons, fet que suposava una velocitat mitjana de 54,68 quilòmetres per hora i un nou rècord en proves contra rellotge que va estar a punt d'igualar Armstrong, a qui van separar tan sols dos segons.
El guanyador de les sis darreres edicions de la cursa no va poder assolir el seu objectiu, ja que volia iniciar el Tour com va acabar l'anterior: de groc. El consol d'Armstrong és que s'imposà amb diferència als corredors que més comptaven al quilòmetre zero per a la general, especialment a l'alemany Jan Ullrich, que va doblegar en faltar uns tres quilòmetres per al final, esgarrapant-li un minut i sis segons.
Les diferències en aquests primers quilòmetres van ser més grans del que s'esperava, ja que després dels dos primers la tercera posició va ser per al kazakhstanès Alexandre Vinokourov, a 53 segons. A continuació es troba el nord-americà George Hincapie, a 57, i cinquè és l'hongarès Laszlo Bodrogi, a 59. Aquests van ser els únics corredors que van baixar de la barrera dels 22 minuts.
L'únic dels que parteixen com a favorits per ser a les primeres posicions a París i que va salvar els mobles va ser l'espanyol Igor González de Galdeano (Liberty), amb un desè lloc a 1:06 minuts, atès que a més de l'esmentat Ullrich, altres com l'americà Leiphemer s'hi va deixar 1:13; l'italià Ivan Basso, 1:26; el colombià Santiago Botero, 1:30, i els espanyols Heras, 2:20, Mancebo, 2:31 i Iban Mayo, 3:15.
Zabriskie, que aconsegueix el seu primer triomf en el Tour, ho fa a cor què vols, amb mallot de líder i a més amb rècord en proves cronometrades. El triomf del flamant primer líder del Tour no és cap sorpresa, ja que no fa gaire va guanyar una etapa cronometrada al Giro, encara que era de 41 quilòmetres. Aquesta victòria tampoc no fou inesperada, ja que des que debutà com a professional, el 1999, sempre va fer bons temps en les cronos, especialment des que va entrar a l'equip del totpoderós Armstrong l'any següent, ja que solia ser la «llebre» per sortir al màxim i marcar referències. El més sorprenent és la diferència que hi va haver en el duel particular entre Armstrong i Ullrich, tot i que l'alemany va sofrir divendres un accident.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.